El fill de l’Italià

Per Àngela Sánchez Vicente

De ben segur que ja coneixeu les obres d’en Rafel Nadal com “Quan érem feliços”, “Quan en dèiem xampany”, “La maledicció dels Palmisano” i “La Senyora Stendhal”.

Doncs bé, si com ens passa a nosaltres admireu la seva prosa i la subtil manera en la que fa que el passat esdevingui present us presentem la seva darrera obra mereixedora del Premi Ramon Llull d’enguany.

A El fill de l’Italià la identitat personal, les arrels personals i l’auto reconeixement de la pròpia existència es donen cita per narrar una obra d’amor en temps convulsos.

En Mateu centrarà la nostra atenció des de la seva infància en la que percep que esta creixent en una família trencada. Des de ben petit ha de fugir de crits,  baralles i esbatussades a la casa més pobre de Caldes de Malavella. 

El seu passat és un secret a veus per l’aire de la zona i ell el vol atrapar sigui com sigui.

El poble està marcat per l’odissea de milers de mariners italians que es van refugiar en plena Segona Guerra Mundial essent els supervivents de l’enfonsament del cuirassat Roma bombardejat pels alemanys.

Seixanta anys després i amb l’experiència i serenor dels anys es disposa a deslliurar la seva ment d’interrogants i esbrinar qui és el seu pare.

Qui era el noi que xiulava cançons napolitanes? Qui era el jove que li duia a rentar  roba a la seva mare?

S’enfronta al seu passat i també al de la seva mare que potser va tenir un amor secret o prohibit.

La Joana era una jove atractiva que adorava plantar clavells de poeta i cuidar la seva casa mentre posava el seu cor en tot allò que feia.

Serà ell fill d’un italià?

Com afrontarà les noticies? Com li afectaran? Es perdonarà? Entendrà la seva vida?

Es una obra on els esdeveniments i els amors de la guerra queden reflectits amb molta veracitat i destaca l’evolució psicològica del protagonista a les diferents etapes vitals que va travessant.

Gràcies a Columna podreu donar resposta a totes aquestes preguntes que es respiren en un enclavament tan bell de les terres catalanes mentre gaudiu de la prosa majestuosa i detallista del Rafel Nadal.

És una de les apostes clares per regalar aquest Sant Jordi per la qualitat narrativa de l’autor i per la trama que teixeix en aquesta nova novel·la.

No la deixeu escapar.

Cada suspiro

Por Ángela Sánchez Vicente

Seguro que si sois amantes del género romántico ya conocéis la pluma mágica de Nicholas Sparks.

Este autor es capaz de crear historias de amor increíblemente bellas y desde el éxito de El cuaderno de Noah su popularidad tanto en críticas como en cantidad de seguidores ha crecido de una manera increíble e imparable.

Amores fugaces, amores eternos, amores destinados, amores negados… todos los amores los domina este autor.

En su regreso literario nos presenta Cada suspiro, una obra en la que conoceremos a la joven Hope en un momento de su vida en que todo es un caos oscuro y no encuentra ni una sola rendija por la que entre la luz.

A sus treinta y seis años vive desde hace seis un amor muy monótono y poco sentido con un cirujano que no hace que su sonrisa sea del todo franca y ahora además su padre está diagnosticado de ELA.

Con el corazón medio roto y el sufrimiento por su padre no encuentra en esta vida ningún motivo para sonreír.

Su decisión de ir a Sunset Beach para organizar la venta de la casa familiar y tomar muchas decisiones vitales la llevara a un destino que le pude cambiar la vida.

Su camino se cruzará con el de Tru que tras recibir una carta del que afirma ser su padre viaja hasta el enclave para averiguar quién es él realmente.

Tru espera conocerse y hacer homenaje a la vida de su madre.

Estos dos corazones harán contacto y cambiaran su destino. 

Sus miradas siempre se encuentran, sus ojos se buscan, sus vidas ya están unidas.

Este amor despertara en ellos la necesidad de aceptarse a ellos mismos, de aprender de su pasado y afrontar el futuro de una manera honesta y aceptando las complicaciones personales que están a punto de atravesar.

¿Qué pasará con la casa familiar? ¿Qué pasará con el padre de Hope? ¿Y con el de Tru? ¿Podrá su amor curar a sus corazones desengañados y reacios a amar?

Solo leyendo esta espectacular obra que nos acerca Roca Editorial lo descubriréis.

No os la perdáis. Es de esas historias de amor que se tatúan en la piel.

No digas nada

Delito nos presenta su tercer título, lo que parece fácil de decir pero lleva detrás una gran tarea dado que el principio de una andadura editorial no es fácil.

Raquel Gámez Serrano vuelve al ataque tras presentarnos "A la seva pell" y "Els CIE o la il·legalitat institucional" para presentarnos No digas nada, una novela que desdibuja el término de género negro, en este caso no busquéis al muerto, el malo o la policía, estáis a punto de entrar en una historia psicológica y profunda donde el negro del delito lo llevan los personajes marcado en el alma.

La autora en una novela corta consigue atraparnos en una espiral donde los personajes nos irán mostrando su pasado y presente, hechos que marcarán su futuro.

La novela comienza presentándonos un matrimonio bastante feliz que busca ser una familia completa.

Edit es una mujer obsesionada con la maternidad y tener un hijo pero las cosas no son fáciles, es un personaje marcado por traumas de su infancia y que la llevarán a ser una persona depresiva e inestable. Una mujer que creará su propio mundo imaginario para ella sola.

Jan, su marido es un personaje marcado por una baja autoestima, machista y nada empático. Podríamos considerarlo en este caso una víctima más del engranaje de la vida.

Juntos irán hasta Ucrania a buscar a su hijo pero los engañarán y hasta aquí puedo leer…

En esta novela corta se tratan temas como la adopción, la maternidad, y como nuestros protagonistas son el resultado de cómo fueron educados, las referencias sociales que tienen y los valores de la pareja.

La tensión narrativa va en aumento hasta dejarnos en un precipicio de emociones al final, comienza con un tempo pausado que va arraigando en el lector que le da cuerpo y dinamismo.

Viviremos tres periodos temporales lo que dosifica la trama y nos muestra todos los prismas de los personajes dejando claro que estamos ante una novela psicológica, humana, vital y social que llevará a sus personajes al límite hasta la negrura en estado más pura de la humanidad.

Una portada más que acertada que no significa nada pero que lo dice todo.

Cap a la bellesa

Per Àngela Sánchez Vicente

Després d’encisar-nos amb obres com “La delicadesa”, “Charlotte” i “La llibreria dels llibres rebutjats” ens retrobem amb la prosa d’en David Foenkinos en una nova obra que ens deixa de nou sense paraules.

Totes les seves obres són intimistes i una oda a la cultura i a l’art i especialment tracta aquest sector amb molta cura i com si fos un refugi en el que es poden passar moltes hores i omplir-les de sentit.

Les seves obres venen a ser un tribut a l’art i als sentiments més humans en un diàleg àgil, subtil i que ens xiuxiueja milers d’emocions.

Avui us presentem Cap a la bellesa on coneixereu a l’Antoine, un home que es dedica a la docència a la Universitat de Belles Arts de Lió però que un dia decideix deixar-ho tot per treballar com a vigilant de sala al Museu d’Orsay.

Ningú ho entén però el seu cor amaga molts secrets dels que farà partícip a un quadre que li remou masses fibres sensibles.

El retrat de Jeanne Hébuterne de Modigliani esdevindrà un personatge més de la narració donada la importància que li atorga el protagonista.

Li parla, la mira, l’estudia, es sent copsat per la seva bellesa, es meravella... ¿Què el relaciona a ell amb el quadre de la darrera amant del pintor?

La bellesa, el drama i la culpa es donen la mà en aquesta obra d’una manera molt directa i s’obra una reflexió molt profunda sobre aquests tres elements de la naturalesa humana.

La directora de recursos humans del museu pateix molt per ell i fins i tot admira la vida de solitud i silenci que ha triat però no sap quin secret amaga. La seva aura misteriosa li treu la son.

Gràcies a la tasca de traducció d’en Pau Joan Hernàndez podem ampliar la bibliografia d’aquest gran autor que sap fer d’elements simples una gran reflexió envoltada de bellesa.

Quin secret amaga? Què passarà amb la jove Camille? 

Només llegint aquesta obra que ens ofereix Edicions 62 podreu entendre, desgranar i reflexionar sobre el fet clau en forma de secret que amaga aquest home tan gris.

Què està fent realment? Què li passa pel cap?

Llegiu-lo, gaudiu-lo, descobriu el secret i recomaneu-lo als vostres amics lectors.

És una obra mestra a l’alçada de totes les de l’autor. És un gran referent contemporani que amb cada nova novel·la demostra tot l’amor que té cap a les lletres i a l’art.

Origen

Després de “La fortalesa digital”, “ Àngels i dimonis”, “El gran engany”, “El Codi Da Vinci”, “El símbol perdut” i “Inferno” ens retrobem amb Dan Brown i la seva darrera novel·la Origen.

Un thriller que comença a la nostra estimada abadia de Montserrat i amb un jove Edmond Kirsch que amb la seva investigació pensa desmuntar la creença de la fe, ja sigui catòlica, musulmana o jueva, i donar finalment una resposta a les preguntes de Qui som? I D’on venim?.

 

Quan en Kirsch vol mostrar el seu descobriment al món al museu Guggenheim de Bilbao és assassinat, aquest serà el punt de partida que convidarà en Robert Langdon, vell amic de Kirsch i també nostre, i a Ambra Vidal, directora del museu, a venir a Barcelona per desentrellar el que havia descobert Kirsch i potser al seu botxí.

En aquesta novel·la que ens presenta labutxaca es tracta l’origen de la humanitat partint de la visió de la física i d’altra banda la importància de la intel·ligència artificial i el seu desenvolupament.

Com en les seves entregues anteriors, el nostra protagonista, en Robert Langdon a qui per molt que vulguem imaginar i transformar és impossible deslligar-lo de Tom Hanks, s’enfrontarà a dos decisions o destins, el primer és el perill que corre el món amb l’exposició del descobriment i l’altre es centrarà en la seva vesant personal.

M’agrada molt com l’autor construeix el thriller i els personatges, a més a més, aquesta novel·la té la nostra ciutat i la nostra arquitectura com a gran referent, sense oblidar la fina ironia amb que tracta temes com la monarquia.

Aquesta vegada tot i que el suspens s’amaga i ens manté en tensió, crec que abusa una mica de les descripcions, o més aviat dels petits detalls que les conformen, la impressió que m’ha donat al anar-la llegint és que s’apropava més a un guió per una pel·lícula, que segur faran, que a una novel·la amb unes directrius estètiques més literàries.

El que si transpira entre les planes de la novel·la és el caràcter de l’autor, un home senzill que no pretén filosofar ni teoritzar, però que té debilitat per tocar temes sensibles que conviden al lector a reflexionar i a creure o no en una il·lusió.

Tan la religió com la tecnologia espanten a la seva manera, una amb el càstig Diví i l’altre amb el descontrol de quelcom pot superar-nos. El poder que tenen ambdues idees són el resultat que cadascú li dona i en aquest cas el motiu d’un assassinat.

Una novel·la plena de secrets, simbologia i codis que s’aniran desentrellant mica en mica i amb un final... això us ho deixo a vosaltres, només us diré que la vida de Langdon té unes hores intenses i convulses per davant.

Tot i el però que li he remarcat, crec que aquesta trama torna no als orígens de la humanitat, però si als orígens d’escriptor de l’autor ja que la seva qualitat repunta des de les seves darreres entregues.