Origen

Després de “La fortalesa digital”, “ Àngels i dimonis”, “El gran engany”, “El Codi Da Vinci”, “El símbol perdut” i “Inferno” ens retrobem amb Dan Brown i la seva darrera novel·la Origen.

Un thriller que comença a la nostra estimada abadia de Montserrat i amb un jove Edmond Kirsch que amb la seva investigació pensa desmuntar la creença de la fe, ja sigui catòlica, musulmana o jueva, i donar finalment una resposta a les preguntes de Qui som? I D’on venim?.

 

Quan en Kirsch vol mostrar el seu descobriment al món al museu Guggenheim de Bilbao és assassinat, aquest serà el punt de partida que convidarà en Robert Langdon, vell amic de Kirsch i també nostre, i a Ambra Vidal, directora del museu, a venir a Barcelona per desentrellar el que havia descobert Kirsch i potser al seu botxí.

En aquesta novel·la que ens presenta labutxaca es tracta l’origen de la humanitat partint de la visió de la física i d’altra banda la importància de la intel·ligència artificial i el seu desenvolupament.

Com en les seves entregues anteriors, el nostra protagonista, en Robert Langdon a qui per molt que vulguem imaginar i transformar és impossible deslligar-lo de Tom Hanks, s’enfrontarà a dos decisions o destins, el primer és el perill que corre el món amb l’exposició del descobriment i l’altre es centrarà en la seva vesant personal.

M’agrada molt com l’autor construeix el thriller i els personatges, a més a més, aquesta novel·la té la nostra ciutat i la nostra arquitectura com a gran referent, sense oblidar la fina ironia amb que tracta temes com la monarquia.

Aquesta vegada tot i que el suspens s’amaga i ens manté en tensió, crec que abusa una mica de les descripcions, o més aviat dels petits detalls que les conformen, la impressió que m’ha donat al anar-la llegint és que s’apropava més a un guió per una pel·lícula, que segur faran, que a una novel·la amb unes directrius estètiques més literàries.

El que si transpira entre les planes de la novel·la és el caràcter de l’autor, un home senzill que no pretén filosofar ni teoritzar, però que té debilitat per tocar temes sensibles que conviden al lector a reflexionar i a creure o no en una il·lusió.

Tan la religió com la tecnologia espanten a la seva manera, una amb el càstig Diví i l’altre amb el descontrol de quelcom pot superar-nos. El poder que tenen ambdues idees són el resultat que cadascú li dona i en aquest cas el motiu d’un assassinat.

Una novel·la plena de secrets, simbologia i codis que s’aniran desentrellant mica en mica i amb un final... això us ho deixo a vosaltres, només us diré que la vida de Langdon té unes hores intenses i convulses per davant.

Tot i el però que li he remarcat, crec que aquesta trama torna no als orígens de la humanitat, però si als orígens d’escriptor de l’autor ja que la seva qualitat repunta des de les seves darreres entregues.