Avui vull parlar de
Contra l’aparador la darrera novel·la
publicada per Llibres del Delicte en
la seva col·lecció negre.
Per poder fer
aquesta ressenya he hagut de llegir-la dues vegades, i no ha sigut degut a que
no fos planera, lleugera en la seva lectura gracies als diàlegs o la proximitat
geogràfica que fa que el lector senti a la seva pell una realitat que s’escampa
pels nostres carrers com una boira baixa que impregna l’asfalt i les petjades
dels desesperats, els confosos i aquells que no tenen bones intencions.
El motiu ha sigut
que en Marc Moreno, ha aprofundit
molt en ell mateix, jo diria que s’hi ha deixat la pell i l’ànima i que fins i
tot part de les seves vivències existencials han escapat de la seva ploma per
aparèixer de marc de fons entre es seves planes.
Si el que pretenies
Marc, era posar-nos la pell de gallina ho has aconseguit.
Després d’haver
llegit “Cabdills”, “Independència d’interessos”, “Els silencis dels pactes” i
“La reina de diamants” (a quatre magistrals mans) crec que el gir a la seva
prosa, creant una novel·la més intimista i real, amb uns personatges corals i
una redacció en tercera persona a excepció d’una veu, creen una novel·la negra
amb matisos que flueixen escapant de la foscor.
El que trobareu a Contra l’aparador són tres histories
interconnectades on els seus protagonistes són personatges colpejats per la
vida, desesperats i amb una sensació d’impotència que els avoca a trobar
solucions que només els hi complicaran més la vida.
Un dels personatges
és un pare desesperat per la salut del seu fill, un home aclaparat per les
parets de l’hospital i desesperat degut a que la situació se li escapa de les
mans, no hi ha res més terrible que l’espera en una habitació d’hospital i que
les solucions semblin llunyanes, en aquells moments t’enfades amb el món i amb
tothom, però a la novel·la això empitjora quan desapareix el fill d'un metge
amb qui havia discutit.
El segon personatge
és el seu germà qui ha deixat la seva noia embarassada i necessita diners, en
aquest cas els amics són el pitjor remei portant-lo a cometre errors garrafals.
La veu que lligarà
les seves histories serà la de la Carla Claver, un dona mosso d’esquadra, mare
de família, que ha de fer malabarismes per conciliar la vida personal amb la
laboral. Un personatge que podria ser l’eix d’una sèrie de novel·les per a si
mateixa, és un personatge brillant, que ens parla directament i amb franquesa.
Us pregunteu qui és
el tercer personatge? Doncs bé, aquest és omnipresent per aquells que coneixem
en Marc, ell és el tercer
personatge, jo li he trobat, he trobat la seva força, el seu esperit, la seva
lluita, la seva lliçó de vida, el seu patiment i el seu dolor, però també la
seva esperança i un futur molt prometedor.
Si esperàveu que us
expliques fil per randa la novel·la us heu ben equivocat, aquesta l’heu de
llegir, l’heu de respirar i l’heu de viure.
Un sospir que
bategarà amb vosaltres durant molt de temps.
Gràcies Marc per
ser com ets.
