Estem a punt d’entrar a la tardor i per això us vull recomanar un dels darrers títols que ens presenta l’Editorial Les Hores.
Quartet de Tardor signat per Barbara Pym ens convida amb la seva portada a seure còmodament i gaudir de la seva lectura amb un cafetó o xocolata calenta a les mans.
La portada en si ve marcada pel color rogenc, el Big Ben i les fulles que cauen a la tardor, però un cop llegida la novel·la el que veig jo és el pas del temps, la tardor de la vida, una època de canvis sobtats cap a una edat marcada per la jubilació i el cel vermellós de quan acaba el dia i es pon el sol.
Abans d’entrar a la història en si voldria dir que el pròleg de D. Sam Abrams és molt acurat i aporta una perspectiva al lector sobre el que es trobarà. I de la mateixa manera cal agrair la traducció de Dolors Udina que aconsegueix que la narració no perdi gens en valor ni en qualitat.
Tal i com diu el títol els nostres protagonistes són un quartet, dos homes i dues dones que treballen junts però en certa manera cada un d’ells està tancat en si mateix.
L’Edwin, en Norman, la Letty i la Marcia, tenen una edat semblant, viuen sols i aquest fet els comença a passar factura.
La seva dinàmica canviarà i pas a pas s’aniran apropant i descobrint en els altres uns nous companys en el camí, però no serà un camí fàcil i acabareu amb el cor encongit.
La prosa de la autora és molt directa, fa un retrat força fidel de cada personatge marcant la seva psicologia i com s’adapten al món que els envolta, ben bé podrien ser els nostres veïns.
Tot i que tracta un tema força dur no en fa un abús i afegeix tocs d’humor i ironia creant un ambient on el lector s’hi sentirà còmode i on crema una flama d’optimisme.
Les seves descripcions són acurades i en poques planes us trobareu a Londres formant part d’aquest quartet.
No el deixeu escapar. La tardor us convida a gaudir-la.
