dimecres, 8 d’abril del 2015

Purga



Purga aprofundeix de manera colpidora i addictiva en l’experiència de la pèrdua de la llibertat i del cost de la supervivència en un règim totalitari. Guanyadora d’una dotzena de premis literaris als països nòrdics, ha estat traduïda a més de trenta llengües. Des de la publicació de la novel·la, Sofi Oksanen ha conquerit centenars de milers de lectors de tot el món. Tot un fenomen.

Escrita en capítols curts on s’alterna el present i el passat amb un ritme molt dinàmic, l’autora ens revela de manera minuciosa, sense pressa però sense pausa, la història de les dues protagonistes, mantenint al lector enganxat fins a la última paraula.

Una novel·la en to realista on es reflexen els efectes que tenen dues forces molt poderoses, la por i la humiliació, sobre el caràcter de l’ésser humà, i centrant-se en l’esperit de la supervivència.

Purga és una novel·la caracteritzada per les seves múltiples lectures, per la seva tonalitat, la seva frescor i per un llenguatge senzill on les paraules construeixen un paisatge viscut.

L’any 1992, la Zara ha fugit del seu proxeneta i ha arribat, exhausta i desorientada, a casa de la vella Aliide, on busca refugi. Feble i temorenca l’una, esquerpa i desconfiada l’altra, les dues dones s’observen mútuament i intenten aprendre a conviure en un món en què les parets tenen orelles.

A mesura que l’Aliide supera la desconfiança inicial, s’estableix un fràgil vincle entre les dues dones, renaixent un complex drama de velles rivalitats i deslleialtats. La novel·la de Sofi Oksanen és un drama potentíssim protagonitzat per dues generacions de dones d’Estònia, el descabdellament d’una tragèdia familiar feta de rivalitat, desig i pèrdua.

Purga recorre la història del país des de la II Guerra Mundial i l’ocupació soviètica fins als anys noranta, quan, amb la independència, Estònia s’ha d’enfrontar amb la realitat d’una nova Europa. I així ofereix una visió diferent de la Gran Guerra i els seus efectes devastadors, no només en la societat i el moment concret del conflicte, sinó que va més enllà mostrant dècades després les seqüeles en el paper més dèbil de la societat del moment: la dona.

La Magrana ens ofereix una novel·la que emociona, dura i commovedora alhora, capaç de mantenir al lector amb els nervis a flor de pell i amb  l’ànsia per descobrir com evolucionaran els personatges.

Una novel·la que podreu gaudir al Teatre Nacional de Catalunya del 10 d'abril al 2 de maig amb direcció de Ramon Simó.

El arquitecto del Universo



Por Julian V.


Hoy os presentamos El arquitecto del universo, una novela que nos ha conmovido y a pesar de ser larga en extensión se hace muy corta dado que tiene una enorme capacidad de conectar con el lector a través de múltiples factores que intentaré ir detallando.

El principal atractivo es la pluma majestuosa de Elif Shafak que ya nos enamoró con “La bastarda de Estambul” y “El fruto del honor” y su prosa rítmica que se debate entre un ritmo trepidante y la belleza poética a la hora de elegir las palabras y construir sus escenarios y de crear unos personajes con un gran desarrollo emocional y psicológico que los hace empatizar con el lector de una manera muy clara y directa.

En esta novela conoceremos a dos grandes hombres, el primero es Sinan, el maestro que con polvo, madera, metal y piedras preciosas construyó los palacios más hermosos para celebrar la gloria de los sultanes y el segundo es Jahan, el hombre de confianza de Sinan, llegado de la India en un elefante blanco con el que enamoró a Mirihmah, la hija del sultán.

Jahal en un relato altamente emotivo nos narra en su vejez como recuerda su juventud en la que aprendió a construir hermosas mezquitas a la vez que como simple trabajador enamoró a la heredera de un gran imperio. 

Su corazón bombeaba ilusiones, amor y pasión por todo aquello que hacía y al fin y al cabo él se edificó a sí mismo como si fuera su gran proyecto. 

Una vida ha de tener unos cimientos fuertes como cualquier edificio, una seguridad para poder habitarlo y después esos detalles que con mimo, amor y dedicación hacen piezas únicas y especiales que conquistan a los observadores a primera vista.

La autora vuelve a hablarnos en primera persona de escenarios, olores, colores y emociones de su querida Estambul y sitúa la acción de esta espléndida novela en los tiempos en que se construyeron las grandes mezquitas y los hermosos palacios que aún hoy son admirados por todo el mundo.

De la mano de Lumen podemos saborear una gran novela histórica con ese sabor que nos enamora y la hace altamente adictiva. Es muy descriptiva y visual con una trama que no te suelta.

Sea en elefante, en bicicleta, a pie o en coche id a las librerías a comprar un ejemplar pues os aseguro que no os dejará indiferentes. 

Su belleza sobresale de la portada pero llega hasta las entrañas de esta gran historia vital.

813 TRUFFAUT



Per llegir una gran biografia o novel·la gràfica sense precedent sobre en Truffaut ens hem de rendir a la feina de la Paula Bonet amb la seva obra titulada 813 Truffaut.

Una obra que per començar és bonica com tot allò que brolla de la ment de l’autora, dels seus traços i la seva paleta de colors que revitalitzen un dels grans genis francesos.

A l’obra queda palès el procés de documentació que ha fet, 2 anys rellegint les seves novel·les, escrits i veien les seves pel·lícules cercant els detalls i allò que poden fer que l’home que s’amaga rere les seves produccions esdevingui el protagonista d’aquesta aventura sobre la seva vida.

De ben segur que com tot autor ha deixat part del seu món, les seves angoixes i preocupacions en alguna producció traslladant-t’ho a un personatge o situació concreta.

La seva particular forma de tractar les relacions amoroses i la seva particular manera de lligar literatura, cinema i món real són els motors d’investigació de la Paula Bonet i allò que queda imprès amb més relleu a l’obra.

Realment els humans som un mar d’emocions en que les sensacions i la nostra capacitat multifacetica fa que les nostres ombres puguin ser transformades en llum o bé que mostrem per defecte una cara quan en realitat aquesta n’oculta milers d’altres.

De la mà de La Galera tenim una cita amb l’autora i il·lustradora i amb en Truffaut del que creia que sabia moltes coses però ha esdevingut un gran desconegut del que he aprés molt i he comprés molts perquès que em ressonaven al cap.

Realment és una obra completa, àgil, fresca, amena i molt ben documentada ideal per als seus seguidors, pels amants del cinema o per als que simplement vulguin fer un nou amic.

Estic ben segura que en Truffaut estaria molt content de presentar-se a la societat amb aquesta genial presentació.

Què? Us animeu a anar a l’encontre?

No us en penedireu pas!