Avui
em costa força escriure aquesta ressenya, la novel·la negra m’agrada molt però
quan les seves arrels són reals, quan em trobo davant d’un True crime se’m posa
la pell de gallina.
Ferran Grau ens presenta una historia fosca, amb
dades fidels a la realitat i alhora amb sentiments propis, és una barreja entre
una novel·la a l’ús i un periodisme del bo.
L’hivern del coiot ens trasllada al novembre de 2004 a
Lleida, a casa nostra, on una jove Isabel Bascuñana troba la mort al sortir de
classe al anar a buscar el cotxe a l’aparcament, un lloc que hauria de ser
segur si no fos pel seu vigilant, en Gilbert Antonio Chamba Jaramillo, un home
equatorià que gràcies a una llei del seu país va arribar al nostre sense
antecedents, un full en blanc sense cap taca de sang.
La
realitat era que aquest home era conegut com “El monstruo de Machala” un
assassí en sèrie que va matar vuit dones al seu país amb una violència extrema,
les va violar i estrangular, tota una joia que el seu país ens va empaquetar.
(perdó per l’expressió)
M’agrada
molt el títol i la comparativa amb un coiot, un animal solitari, amb
procedència d’Amèrica del sud, adaptable, caçador i segons diuen és més fàcil
sentir-lo que veure’l, una metàfora molt ben buscada que diu molt sense dir
res.
L’autor
ens afegeix notes al final de la novel·la de la mateixa manera que ens explica
que alguns noms han sigut canviats i d’altres, com per exemple el del nostre
narrador ni tan sols el sabem.
La
prosa és addictiva, el lector no sap com es veurà atrapat en una trama on
s’anirà estirant el fil fins trobar a un assassí múltiple. Les seves
descripcions són molt acurades, semblen perfilades i tractades des d’una
perspectiva psicològica.
Personalment
no he pogut deixar de llegir i de preguntar-me per la víctima, pels seus
sentiments, la seva família i com a dia d’avui aquest assassí surt amb permisos
de la presó.
M’ha
impressionat molt la capacitat del autor per fer al lector partícip de la
historia que ens explica i alhora ens fa fer memòria sobre la nostra vida en
aquell moment.
Crims.cat no decep mai, títol rere títol ens
mostra bona literatura negra i aquesta vegada amb tintura periodística. He
acabat buscant informació sobre el cas per internet i m’he adonat que l’autor
ens ha donat tot el que necessitàvem saber.
Com
ens diu la pròpia novel·la “El crim que va marcar una ciutat i una generació.
Un relat esfereïdor que forma part el programa Crims e TV3 dirigit per Carles
Porta”.
