dimecres, 14 d’abril de 2021

Entrevista a Lídia Fraguas

Avui des de la nostra vessant com a mestres i com a persones amb voluntat de canviar les nostres ments cap a un futur millor per tots plegats us recomanem la lectura i descoberta de Plans eco en família.

Es nota moltíssim que la seva autora, la Lídia Fraguas, creu realment en aquesta nova manera de veure i viure la vida i la planteja de manera simple i senzilla per a tots els que en vulguem aprendre.  

En aquest recull d’activitats hi ha propostes d’Art, natura i creativitat per a tot l’any.

A més, les fotografies a càrrec de la Mònica Bedmar i les il·lustracions d’en Subi, acaben de fer que aquest llibre sigui bonic, àgil i amb un missatge molt entenedor.

Gràcies a aquesta aposta de l’ Editorial Mediterrània podem començar per aplicar a les nostres vides aquestes activitats i poc a poc anar afegint idees i nous camins sorgits a cada família per anar ampliant els recursos educatius i alhora personalitzar-los més cap als interessos dels menuts.

Donem la paraula a la seva autora:

Quan vas sentir que el món de les lletres t’estava esperant per explicar a altres famílies aquestes propostes eco? Feia temps que volia recollir les diferents activitats que proposava als meus fills, però mai m’havia plantejat escriure’n un llibre. Aleshores va arribar l’Alba de l’editorial Mediterrània qui em va proposar i animar a plasmar-ho en paper. La idea inicial era fer plegats un llibre sobre art, però aquesta idea es va anar perfilant i vam acabar classificant els plans no només en Art, sinó també en Natura i activitats per fer a casa. 

Creus que has escrit aquest llibre com a mare o com a mestra? L’he escrit com a mare, ja que són activitats que he dut a terme a casa, però penso que el llibre també es pot enfocar per dur-lo a terme a les aules. De fet alguna activitat l’he realitzat amb els meus alumnes i em consta que més d’una mestra l’ha aplicat també a la seva escola

Quines bases creus que són les fonamentals per començar a ser una família eco? La base per portar una vida més sostenible penso que és la coherència i sobretot creure’t que és el camí que vols seguir. No té sentit, per exemple, que intentis reduir el plàstic a casa i després quan surts de pícnic portis el menjar tot envasat, en bosses de plàstic... Cal sentit comú, constància i aplicar-ho en tots els àmbits i moments.

En quin moment creus que el click cap a la vida més eco ja no té punt de retorn i està assentat a la família? Un cop veus que és fàcil i factible, que és el millor pel nostre planeta i tots els membres de la família en veuen el sentit i s’ho creuen ja no hi ha volta enrere. 

Creus que una vida més conscient i sostenible pot canviar el futur i la mentalitat dels menuts? Totalment. De fet penso que una vida més conscient i sostenible és el camí, no hi ha una altra opció si estimem el nostre planeta, per tant, el nostre objectiu és transmeteu-ho JA als nostres infants perquè ho apliquin ara i segueixin aplicant-ho en un futur. El canvi cal que sigui imminent. D’aquesta manera aconseguirem que creixin sent nois i noies responsables i respectuosos amb el seu entorn.

Com es pot ajudar des de les escoles a una conscienciació dels infants cap a una vida més plena i saludable? Aplicant-ho com deia en tots els àmbits i moments, no només en un projecte, o no simplement parlant d’una alimentació més saludable, per exemple, o no tan sols duent a terme un hort a l’escola... Cal realitzar diferents accions relacionades amb el tema i explicar el seu perquè i, sobretot, que l’alumnat en sigui el protagonista.

Creus que aquest llibre haguera tingut èxit fa vint anys o ha estat arran de la destrucció del planeta que estem tenint més cura? Sí, perquè malgrat el llibre té una visió de respecte cap a l’entorn, l’objectiu no és tan sols aquest, sinó el de plantejar activitats fàcils per dur a terme en família, amb elements que la natura sempre ens ha ofert i ens oferirà. 

Creus que la societat en general encara té “etiquetades” a les famílies eco sense saber ben bé que significa? Encara us sentiu qüestionats? Penso que no, afortunadament crec que és una filosofia de vida amb la qual molta gent ja hi creu, i no és quelcom puntual de poques famílies. Actualment moltes empreses ja aposten per un negoci més sostenible, i em dona la sensació que és una tendència ja per quedar-se i no tornar enrere.

Què argumentaríeu a la gent que encara opina sense respectar sobre les opcions de vida més sanes, eco, veggie, etc.? No em considero ningú per argumentar ni qüestionar la tendència d’una família, penso que cada un/a ho fa de la millor manera que sap o pot. La nostra filosofia ni molt menys és la millor, a casa hem de canviar i seguir millorant en molts aspectes, però és l’opció que hem triat, ningú ens la imposat. Més que argumentar penso que hem de fer equip i aprendre de tots i totes, i cada un/a té els seus motius o arguments per actuar d’una manera o altra, però sempre hem de reflexionar amb que podem millorar. 

Veuries factible l’escriptura d’una versió d’aquest llibre amb explicacions més compromeses i activitats per als adolescents i per als adults? Totalment, de fet no m’agrada etiquetar el llibre per una franja d’edat concreta. Hi ha moltes activitats que podrien realitzar adolescents. L’objectiu del llibre és crear vincle i records en família, ja sigui creant, cuinant, tenint contacte amb la natura.,, i qualsevol edat és adequada per fer-ho.

Si poguessis fer un viatge en l’espai i el temps i crear un sopar amb grans personalitats per parlar d’aquesta obra a qui convidaries? Convidaria a dones artistes que han sigut emmascarades o amagades per la història, com ara les dones que cito al llibre: Sonia Delaunay, Hilma Af Klint, Helen Frankenthaler o Frida Kahlo, per poder preguntar com es van arribar a sentir al ser rebutjades o poc valorades, i transmetre-li la meva admiració per voler seguir creant malgrat la discriminació que van rebre. 

I de la societat actual a qui creus que hauria d’arribar per tal que donessin exemple? A aquelles persones que encara no creuen amb el gran valor que té l’art en els nens, en com els ajuda a expressar i a potenciar la seva creativitat i imaginació, i a aquells homes i dones que no han descobert la bellesa que amaga la natura i tot el que ens pot oferir.

En una època en que els videojocs, les tablets, youtube, tik tok,... omplen les ments dels infants com ho podem fer per desenganxar-los? Cal una desconnexió total? Una desconnexió total penso que actualment és impossible, ja que la tecnologia ens envolta per totes bandes i perquè també ens ha ofert avantatges i facilitats que abans no teníem, però si que cal fer entendre als infants que la tecnologia no és l’única ni millor opció. A casa usem poc les pantalles, i quan viatgem també. Abans d’oferir una tablet o un mòbil cal pensar si hi ha una altra opció possible: mirar un conte mentre anem en furgo, per exemple, o dibuixar, cantar, buscar ocells per la finestra, observar com està el paisatge en aquella estació... Cal donar altres eines i estratègies per distreure’s i omplir el temps amb activitats realment valuoses. Si estan a la natura només en badar i observar ja en tenen prou, poca cosa més necessitaran per deixar anar la imaginació. En el llibre proposo activitats senzilles que amb ben poca cosa es poden fer: com ara un premsador de flors, un mandala amb elements de la natura, recollir flors per fer una bosseta aromàtica...   

Per acabar ens agradaria que ens responguessis a la pregunta de la casa: Quina és la pregunta que mai no t’han fet i creus essencial respondre? Ens la respons?

Què creus que recordaran els teus fills de la seva infància? Sempre em pregunto què recordaran els meus fills quan siguin grans, quins moments per ells han sigut essencials i perduraran en els anys, quins viatges han viscut amb més bellesa, quines celebracions els han emocionat i quines tradicions valoren més. En part d’aquí ve la idea del llibre, de dedicar temps en família de gran valor per crear bonics records tots plegats, i penso que és important que aquests records estiguin conectats amb la natura sempre que sigui possible. 

Desitgem que aquesta obra et reporti tot l’èxit que mereix.

Àngela Sánchez Vicente

La Petita Llibreria