Ens retrobem amb el
detectiu Harry Hole, en un dels seus moments de misèria, després de donar caça
al ninot de neu, va quedar destrossat i només vol fugir, oblidar, dormir i
potser morir.
Ens el trobem a
Hong Kong, on troba consol en l’opi i els seus efectes devastadors.
Però la vida no
s’atura i el crim no dorm, a la seva porta arriba un crit d’auxili des de Oslo,
on un psicòpata està matant dones, un home pertorbat que l’obligarà a
perseguir-lo i a prendre mesura de les seves sabates, i a més a més, per acabar
de ferir la seva ànima ja malmesa, en Harry Hole haurà de fer front a la agonia
del seu pare.
En les novel·les de
Jo Nesbø, i tal com el propi
autor reconeix, els psicòpates no són els personatges principals, tan sols són
un mirall on reflexar a maldat i la crueltat del món.
Els seus personatges són profunds i estan molt ben desenvolupats, tenen
girs, els seus caràcters van evolucionant al llarg de la trama i el pes dels
secundaris sembla passar desapercebut fins que el lector agafa el fil de la
història i s’adona que res més allunat de la veritat, són uns pilars molt ben
esculpits on recau part de la trama i que configuren el marc perfecte de la
novel·la.
El lleopard, com a bon depredador, s’ha fet lloc
en les llistes de best-sellers de mig món, el motiu, a la meva manera de veure,
és el fet de que les novel·les de Jo Nesbø són diferents, fan servir un negre
gens estereotipat on les llums i les ombres dels personatges creen matisos
realment únics.
La prosa de l’autor és molt dinàmica, manté al lector en tensió i atrapat
en una voraç lectura, no sabria descriure en una sola paraula la genialitat
d’aquest home dinàmic, cul inquiet, afable i proper que s’amaga rere un
personatge que per moments t’encisa i per moments t’entren ganes de donar-li
una coça.
L’autor és dels pocs que realment escriu el que no és i explica el que
és, mai el lector sembla poder estar segur de la trama, encara que aquesta està
definida des del principi, els personatges canvien, són bons o dolents?, tot és
el que sembla ser?... però la realitat és que El lleopard és una gran
novel·la negra, tenint en compte títols
anteriors, com: “El pit-roig”, “L’estrella del diable”, “Headhunters” o “El
ninot de neu”.
Proa i labutxaca ens regalen aquesta nova entrega on
descobrirem què és realment el que més desitja en Harry Hole. Però jo no us ho
penso dir, haureu d’agafar una bona jaqueta i emprendre un viatge al fred cor
d’Oslo per descobrir que amaga el seu cor.
Nosaltres us deixem les primeres pàgines i un cop el comenceu no el podreu deixar, així que penseu-vos-ho bé abans d’obrir-les.