dilluns, 31 d’agost de 2020

La senyora del dimarts


Avui em retrobo amb un autor que no deixa indiferent al lector.

Massimo Carlotto ens presenta la darrera entrega de la seva “trilogia de la crisi” formada per “Niente, più niente al mondo” i “El món no em deu res” que tanca amb La senyora del dimarts.

Aquesta novel·la negra que ens presenta Crims.cat manté l’esperit crític de l’autor a la seva prosa, no ens explica una historia al atzar, va sempre un pas més enllà i busca reflexar el món real però que no ens agrada veure, una societat que viu a l’ombra de la llum del sol i dels ulls del veïns i coneguts, de les injustícies que pateixen els que no tenen poder i com la balança cega de la llei és realment cega.

En aquesta ocasió es centra amb un tema poc tractat com a tal en la novel·la negra a no ser com a motiu del crim, el sexe, la homosexualitat i l’espectacle mediàtic.

La seva portada ho diu tot, un llit desfet, dos coixins, els llençols arrugats i el que sembla ser una habitació barata de motel.

El nostre protagonista es en Bonamente Fanzago, conegut com a Zagor, un actor de pel·lícules per adults amb molt èxit en la feina i en la seva vida personal fins al punt que porta la seva feina a les estones lliures treballant de gigolo.

La seva vida canviarà en un instant, un ictus li tallarà les ales del cinema i de la feina extra amb una única excepció, una dona que és en si mateixa un gran interrogant i que el fet de decidir-se nomes per ella, per la dona dels dimarts faci que el lector la posi sota el seu focus, ella és la Nanà Malacrida.

El desenvolupament dels dos personatges principals i el descobriments dels secrets que amaga la Nanà esquitxarà a molts personatges secundaris, res no és tan simple com sembla, ni totes les histories que s’expliquen són veritat.

La prosa de l’autor m’ha atrapat des de el primer moment, ja havia llegit la seva novel·la anterior i reconec que sempre s’ha d’esperar l’inesperat. Construeix una trama lineal amb un passat sòlid que marca la creació dels personatges i els dona un caràcter molt particular.

El problema que tinc amb aquestes novel·les és que m’agradaria donar-vos molts detalls, desgranar el punts que més m’han agradat, els girs argumentals o allò (que no puc dir) que més m’ha sorprès, però si a un lector li expliques una novel·la negra estàs cometent un crim a part del que s’amaga entre les seves planes.

No puc més que recomanar-vos el títol número cinquanta dos d’una gran petita editorial.


divendres, 28 d’agost de 2020

La víctima 2117


Hoy nos reencontramos de la mano de Maeva y su colección NOIR con el último título presentado por Jussi Alder-Olsen, una de las brillantes plumas nórdicas negras y a su vez crítica con la sociedad.

La víctima 2117 es el octavo volumen de su exitosa serie Los casos del Departamento Q, publicada en más de cuarenta y dos países y con más de quince millones de lectores.

En esta entrega se entrecruzaran dos tramas en una misma dirección, la trama que toma la voz principal nos hablará de los refugiados y de la tragedia del mar y la segunda trama se centra en una investigación policial.

La novela nos presenta un rescate en Chipre de unos refugiados y del cadáver de una mujer, una desconocida a quien se le da el número 2117, un hecho que se transforma en noticia y que hace aumentar el “contador de la vergüenza”.

En Barcelona esta noticia impacta en Joan Aiguader, un periodista sin éxito que decide ir a Chipre para escribir un artículo y descubrir todo lo posible sobre la víctima 2117.

Pero este hecho golpea también a un joven en Dinamarca, Alexander, quien decide vengarse de estas muertes inútiles, dolorosas y que quizás se hubieran podido prevenir.

Un joven que mezcla en su cabeza la realidad y el videojuego que tiene entre manos decidiendo que cuando llegue al nivel 2117 empezará a matar indiscriminadamente y avisa al Departamento Q de sus intenciones quienes no lo toman en serio… al principio.

Esta historia nos mostrará la visión más local del problema de la inmigración y a su vez el autor quiere mostrarlo en su visión más global.

Para mi gusto lo mejor siguen siendo Carl y Assad, los dos protagonistas, un gran policía y después de muchas pequeñas pistas el lector descubrirá quien es realmente Assad, dado que la víctima desconocida para todos no lo es para él.

Esta novela se puede leer de manera independiente a las entregas anteriores.

La prosa del autor es afilada como una cuchilla y precisa como un bisturí, dice lo que quiere decir, deja silencios que gritan al lector, sus pequeños detalles nos mantienen en tensión y sus giros argumentales son absolutamente brillantes.

Tres ciudades se unirán en cierto modo ante un enigma complejo y una crisis social real y actual.

Aquí os dejo sus primeras páginas.


dimecres, 26 d’agost de 2020

Mitos y leyendas de Europa


Hoy gracias a la masa crítica de Babelio he descubierto una nueva editorial en su vertiente infantil y juvenil, Editorial Verbum ya ha entrado en nuestra biblioteca.

Mitos y leyendas de Europa se nos presenta con una portada donde se combina el color de la noche y el de la piedra, la noche envuelve a Medusa partida en dos, un mito que parece haber caído bajo su propia maldición ante los ojos del lector.

Este breve volumen de apenas noventa y cinco páginas intenta presentar ocho breves relatos escritos por ocho plumas diferentes en os cuales los jóvenes lectores se introducen en el mundo de lo onírico, lo mágico, lo inexplicable que se mezcla a su vez con una realidad plausible.

Un viaje a otro tiempo, a otros lugares, a culturas diferentes y sus propias creencias sobre la vida, la muerte, lo divino, lo humano y lo inexplicable.

Aquí podrán encontrar los relatos “El invierno de la bruja” de Gabriela Alcolea González, “El despertar de la Tierra Meiga” de Glauber A. Senarega, “Fuenterrabía, pueblo de vikingos” de Iñaki Sainz de Murieta, “Al encuentro del Holandés Errante” de Julia Rosa Vázquez, “Los niños verdes de Woolpit” de M. Carmen González López, “La dama blanca de Rosenberg” de Nati Sánchez, “En el bosque de Artemisa o el nacimiento de Sofía” de Sergio De Los Reyes y “Los Aquiles” de Yoandy Cabrera.

Es difícil compararlos entre ellos dado que la prosa de cada autor es diferente al mismo tiempo que sucede lo mismo con la temática, dado que cada uno de ellos se centra en un cuento, un relato, una historia transmitida en el tiempo y con visiones personales, dado que todos los mitos se forjan de un hecho puntual pero cada narrador a lo largo de la historia modifica su manera de presentarlo al siguiente.

Sé que van dirigidos a jóvenes lectores pero me han sabido a poco, son demasiado cortas las narraciones y por ello no dejan de ser un breve apunte de lo que la historia podría dar de sí, algunos me han gustado más que otros… quizás mi favorito sea la narración de “Al encuentro del Holandés Errante” pero me gustaría puntualizar que es una visión personal y subjetiva.

Poco más os puedo decir sin contaros los mitos propiamente dichos, así que os toca entrar por la puerta del tiempo, tomar el camino del espacio temporal y creer en lo increíble para abrir un mundo pasado que en cierto modo es el cimiento del nuestro.


dilluns, 24 d’agost de 2020

Els colors de la natura


Per Àngela Sánchez Vicente

Avui us portem un llibre de gran format que farà les delícies dels menuts de la casa proposant-los un munt de tasques i aprenentatges de la manera més visual, atractiva i clara que se’ns pot ocórrer.

A Els colors de la natura descobriran els colors des d’una perspectiva nova i innovadora.

Blanc, groc, marró clar, taronja, vermell, rosa, porpra, blau, verd, marró, gris i negre són els colors protagonistes d’aquestes planes.

A cada doble plana troben sota el títol del color on el trobem a la natura i veiem com es relaciona directament la seva nomenclatura amb un origen natural. 

A més poden aprendre els milers de matisos que hi ha dins d’un mateix color i jugar a cercar-los en el seu entorn. 

Dir un color d’una manera més especifica els ajuda a fixar més la mirada i a aprendre a descriure amb més precisió. 

Realment no és el mateix encara que sigui de la família dels taronja un color taronja corall, un taronja préssec o un taronja pastanaga de la mateixa manera encara que sigui de la família dels verd un color verd poma, un verd pistatxo o un verd oliva.

I com aquest exemple un llarg etcètera a més de les instruccions bàsiques per crear el cercle cromàtic, eines per crear colors nous i la manera d’aclarir o enfosquir un color.

A part que aprenen sobre el món que els envolta i gaudeixen de nous coneixements els posarà a la recerca de colors i a la creació d’aquests i a la posterior capacitat de crear obres impressionants.

El dibuix i la pintura i l’ús dels color és altament estimulant pels nanos i alhora un mitjà d’expressió en que podem valorar moltes coses emocionals.

Crec que aquest estiu tan atípic mereix una obra com aquesta per tal d’entretenir les hores.
La tasca de la Magdalena Konečna, la Jana Sedláčková i la Štěpánka Sekaninová ens proporcionen un gran llibre i una eina de distracció brutal i molt potent.

Gràcies a Cossetània Edicions els més menuts podran omplir de colors el seu estiu.
El deixareu escapar?

És una proposta de lo més engrescadora!

divendres, 21 d’agost de 2020

L'altre cap del fil


Per Àngela Sánchez Vicente

Avui tornem a recomanar-vos una lectura, un autor i un personatge mític.

Recomanar una obra de l’Andrea Camilleri és presentar-vos una nova obra en que la seva ploma àgil i el seu fill literari Salvo Montalbano faran les delícies dels seus milers de seguidors fidels i amb el que intentem enganxar sempre a nous lectors.

Quan el descobreixes no només descobreixes un títol sinó la oportunitat de tenir entre mans una bona col·lecció de qualitat protagonitzada per l’únic comissari Montalbano. Ambdós no tenen comparació.

Avui torna amb L’altre cap del fil, un cas en el que la seva estimada Lívia hi té a veure i ell ja no sap per on bellugar-se doncs encara que li encanti atrapar als dolents també li agrada gaudir de la vida tranquil·la, d’un bon àpat, d’un bon passeig o mirar simplement el mar.

Però tots sabem que la calma a casa d’en Salvo Montalbano no dura mai massa i el seu deure el torna a portar cap a la vida més misteriosa i frenètica.

La Lívia convenç a en Salvo per tant que es faci un vestit però la modista apareix morta. Ja són casualitats però la seva vida és així.

Disposat a investigar què hi ha al darrera d’aquest funest esdeveniment s’endinsa a la Italia més convulsa a la recerca de respostes.

La comissaria està plena de casos de refugiats que arriben amb pasteres i ara això!

La investigació de la sastreria és interessant i enganxa alhora que ens mostra la realitat de les misèries humanes. Un gat, una taca de sang i el propi vestit seran elements clau en la investigació.

Voleu saber qui hi ha darrera de l’assassinat i què ho va motivar?

Gràcies a la gran tasca de traducció, un cop més, d’en Pau Vidal podem passejar pels seus carrers, seguir els seus passos i caçar les pistes jugant a  detectius encara que al final sempre ens sorprengui l’autor amb un cop amagat!

Edicions 62 ens regala aquesta nova entrega però per aquells que li agafeu afició, podeu trobar títols com  El somriure de l’Angélica, El joc de pistes, Joc de miralls, Un dissabte amb els amics, Una escletxa de llum, La forma de l'aigua, El lladre de pastissets, El gos de terracota, La veu del violí, L'excursió a Tíndari, L'olor de la nit, Un gir decisiu, La paciència de l'aranya, La lluna de paper, Foguerada d'agost, Les ales de l'esfinx, La pista de sorra, El camp del terrissaire, L'edat del dubte i La dansa de la gavina entre molts d’altres.

Vinga va! No el deixeu escapar!