dilluns, 2 de novembre de 2020

La foscor que coneixes


Tots són sospitosos.

Tots tenen alguna cosa per amagar.

Però algú haurà de respondre per la mort de la seva filla.

Avui us vull presentar una novel·la que em va impactar pel seu títol La foscor que coneixes, aquesta breu afirmació em va fer pensar en quin podria ser el detonant de despertar la foscor interior d’algú que ha fet tot el possible per mantenir-la a ratlla.

La portada acompanya les paraules, un bosc fred, gelat, nevat, silenciós, buit... dona una profunda sensació de tristesa i solitud, un impacte visual del que ens vol presentar Amy Engel de la mà de La Campana.

Aquest thriller de caire rural succeeix en un poble d’Ozark, un lloc en cap lloc, un poble anodí, on el temps repeteix pautes i no hi ha res més a fer que seguir la vida com és.

La historia comença en certa manera pel final i així és com coneixerem la mort de la Junie i l’Izzy, dues nenes de dotze anys brutalment assassinades.

L’Eve es la mare de la Junie, i la nostra narradora, el seu passat va ser fosc amb una mare que poc se n’ocupava i amb moltes mancances i aquest fet va provocar que en e moment en que l’Eve va ser mare canvies la seva vida radicalment per que a la petita Junie no li faltes res.

La mort de la seva filla la destrossa, el dolor és insuportable i la única raó que a manté en peu és trobar l’assassí de la seva petita i fer justícia, és la única motivació que la fa continuar encara que aquesta decisió la portarà en certa manera a ser qui era i deixarà aflorar la seva part més fosca per poder trobar una mica de pau.

Aquesta historia ens parla de la pèrdua, de la relació mare filla, d’una mare que ja no té res a perdre i alhora ens presentarà un trencaclosques que conformarà la via de l’Eve.

L’autora ens presenta vint-i-cinc capítols curts, dinàmics amb una prosa acurada, descripcions intenses i un tempo in crescendo que es precipita en un final potser una mica precipitat encara que aquest punt no fa perdre la força de la novel·la.

Un thriller marcat per la impotència, la ràbia, la pèrdua d’un fill, les reflexions de la seva protagonista i una empatia gairebé instantània entre el lector i l’Eve, una dona a qui el món trontolla sota els seus peus però un amor incondicional i una recerca de la veritat la manté ferma.

Els personatges secundaris estan ben construïts i complementen allò que anem descobrint tant sobre l’assassinat com sobre el passat.

Aquí us en deixo les seves primeres planes, no deixeu que la seva prosa us congeli el cor.