dijous, 12 de desembre de 2019

Tony Takitani


Editorial Empúries ens presenta un exemplar gourmet signat per Haruki Murakami i traduït per Albert Nolla.

El conte Tony Takitani va ser escrit l’any 1983 i es podia trobar en el recull “Sauce ciego, mujer dormida”, avui podem gaudir-lo il·lustrat per Ignasi Font.

Amb els colors que predominen a la seva portada ens anirà conduint per la vida d’en Tony i mostrant-nos com és la seva vida.

Gaudireu d’il·lustracions a plana sencera, on els contrastos i els jocs d’ombres diuen més que el que en realitat veiem a primer cop d’ull, un joc reflexiu de colors que sorgeixen de la ploma de tres personatges, si em permeteu la llicencia, l’autor, l’il·lustrador i el personatge principal.

En Tony és un home a qui el seu nom li fa més mal que bé, viu aïllat de la societat, fill d’un home que ha sobreviscut a dues guerres i que només sent amb la seva música, però tot i així és un referent per a ell.

És un home amb grans aptituds pel dibuix i el grafisme, coa que li dona una bona salut econòmica, però emocionalment està buit, un fet que canviarà quan conegui a una dona quinze anys més jove que ell i es casin.

Ella està obsessionada amb la roba, en el fet de comprar-la, de lluir-la i de guardar-la, viu una vida intensa i feliç, és com un contrapunt a la seva pròpia manera de veure i viure la vida.

Tot canviarà quan ella mor i al cap d’un parell d’anys també el seu pare, la pèrdua del seus dos referents emocionals el faran tornar-se encara més gris, es desfarà de tot allò material que els pogués recordar caient en un abisme complex.

Els contes de Murakami són con una ceba, no és que ens facin plorar, sinó que estan construïts capa sobre capa, té moltes lectures possibles aconseguint que el propi estat d’ànim del lector transformi el conte en un de més profund o menys.

Narrat en tercera persona i amb una veu que dona la sensació de ser molt objectiva, juga amb frases curtes i mostra allò que vol en cada moment tenint en compte que hi hauran girs inesperats i que no busca la facilitat d’un feliços per sempre.

M’ha agradat el fet de ser un conte per adults amb una enquadernació en tapa dura com els contes que llegíem de petits, un recordatori de que els contes són molt més del que semblen i que tenen un punt alliçonador pels valent lectors que el volen trobar.

Per a tots aquells que vulgueu saber més d’en Tony, podeu gaudir de l’ adaptació cinematogràfica japonesa de l’any 2004 dirigida per Jun Ichikawa.