Editorial Empúries ens presenta un exemplar gourmet
signat per Haruki Murakami i traduït
per Albert Nolla.
El
conte Tony Takitani va ser escrit
l’any 1983 i es podia trobar en el recull “Sauce ciego, mujer dormida”, avui
podem gaudir-lo il·lustrat per Ignasi Font.
Amb
els colors que predominen a la seva portada ens anirà conduint per la vida d’en
Tony i mostrant-nos com és la seva vida.
Gaudireu
d’il·lustracions a plana sencera, on els contrastos i els jocs d’ombres diuen
més que el que en realitat veiem a primer cop d’ull, un joc reflexiu de colors
que sorgeixen de la ploma de tres personatges, si em permeteu la llicencia,
l’autor, l’il·lustrador i el personatge principal.
En
Tony és un home a qui el seu nom li fa més mal que bé, viu aïllat de la
societat, fill d’un home que ha sobreviscut a dues guerres i que només sent amb
la seva música, però tot i així és un referent per a ell.
És
un home amb grans aptituds pel dibuix i el grafisme, coa que li dona una bona
salut econòmica, però emocionalment està buit, un fet que canviarà quan conegui
a una dona quinze anys més jove que ell i es casin.
Ella
està obsessionada amb la roba, en el fet de comprar-la, de lluir-la i de
guardar-la, viu una vida intensa i feliç, és com un contrapunt a la seva pròpia
manera de veure i viure la vida.
Tot
canviarà quan ella mor i al cap d’un parell d’anys també el seu pare, la pèrdua
del seus dos referents emocionals el faran tornar-se encara més gris, es
desfarà de tot allò material que els pogués recordar caient en un abisme
complex.
Els
contes de Murakami són con una ceba, no és que ens facin plorar, sinó que estan
construïts capa sobre capa, té moltes lectures possibles aconseguint que el
propi estat d’ànim del lector transformi el conte en un de més profund o menys.
Narrat
en tercera persona i amb una veu que dona la sensació de ser molt objectiva,
juga amb frases curtes i mostra allò que vol en cada moment tenint en compte
que hi hauran girs inesperats i que no busca la facilitat d’un feliços per
sempre.
M’ha
agradat el fet de ser un conte per adults amb una enquadernació en tapa dura
com els contes que llegíem de petits, un recordatori de que els contes són molt
més del que semblen i que tenen un punt alliçonador pels valent lectors que el
volen trobar.
Per
a tots aquells que vulgueu saber més d’en Tony, podeu gaudir de l’ adaptació
cinematogràfica japonesa de l’any 2004 dirigida per Jun Ichikawa.
