Per Àngela Sánchez Vicente
Si us agraden les novel·les on la realitat és ficcionada
de manera sublim heu de deixar-vos meravellar per L’estiu de l’amor.
Amb una ploma plena de realitat i un ritme narratiu
enginyós, divertit, frescs i lluminós com una tarda d’estiu és com en Toni Orensanz ens presenta l’època en
que el genial Pablo Picasso es va establir a Horta de Sant Joan amb la seva
musa francesa anomenada Fernande Olivier.
La portada il·lustra a la perfecció el caràcter d’ambdós
i el seu vincle, el pintor en ple procés creatiu i la musa sempre present
transmetent-li de manera enigmàtica allò necessari per seguir trobant
l’esperada inspiració.
Amb els colors propis de la seva paleta dels primers
temps podem veure com una sola il·lustració ens convida a passejar-nos per la
novel·la despreocupada que ha aconseguit l’autor.
Si bé, com encara ara passa a molts barris o pobles
petits qualsevol petita novetat esdevé el motiu de xerrameca de tots els que hi
viuen, calculeu la magnitud de ressò que va tenir l’arribada del pintor amb una
noia bella, summament sensual, un tant desinhibida i amb la despreocupació i
volatilitat d’una musa.
Totes les dones la veuen com una meuca i li tenen un xic
d’enveja tot i que no entenen el perquè i entre els homes provoca palpitacions
esdevenint el centre de totes les mirades picantones fins i tot dels homes més
purs.
Sabem que realment en Picasso va passar per aquest indret
a l’estiu de 1909 i els fets en base són verídics, si encara avui aneu per
aquells llocs testimonis de tan explosiva parella encara sentireu la remor dels
murmuris i els xiuxiuejos que ja han creat una llegenda al voltant de la
persona i el personatge.
De la mà d’Amsterdam
podem gaudir d’una novel·la que sedueix a amants de l’art, a amants de la
lletra escrita i als que esperen una novel·la ambientada en un terreny proper
amb el que connectar i emfatitzar esdevé una feina summament fàcil, àgil,
divertida i didàctica.
Ens creiem que els fets ha de ser contrastats per
esdevenir història i el propi autor ens indica en una nota on podem trobar
cartes i documents que indiquen la veracitat de la seva estància però la
cultura popular i la saviesa de les àvies juntament amb les seves ganes de
xerrar i xerrar pels colzes ens amplien la anècdota transformant-la en una
història que passarà d’uns a altres amb el poder i la rapidesa de la pólvora.
L’autor li dóna el toc màgic novel·lant allò verídic,
allò que s’aprèn del boca orella i el que ell va afegir lliurement per tal de
construir una de les novel·les més entretingudes que m’han caigut entre mans.
Una novel·la agradable de llegir, amb una història d’amor
una mica impactant si tenim en compte el moment històric en que es desenvolupa
i uns personatges principals esbossats amb precisió i amb molts girs. Impacta
la visió d’en Picasso i la descripció física i psicològica de la Fernande esdevenint
una dona capaç de partir la terra en dos amb el toc dels seus talons i amb una
ànima desmelenada a la que no li importa allò que diguin o pensin els demés.
Un fragment d’història que se’ns regala des de l’admiració,
el respecte, el romanticisme i la picardia necessària per fer de l’aventura una
obra mestra i respectable.
No us la deixeu escapar, l’autor és un nom que a la
nostra biblioteca s’escriu amb lletres daurades com el sol i la novel·la serà
subjecte de les nostres properes recomanacions.
Si heu perdut el gust de la lectura perquè heu enllaçat
massa del mateix una vegada i una altre aquesta és el millor antídot!
