Calle Dublín és una historia que porta els
sentiments a flor de pell, amb un inici colpidor que encongeix el cor. Gràcies
al seu pròleg entrem a la vida de la Jocelyn, Joss, una nena de catorze anys a
qui la vida li depara la pitjor de les sorpreses, de la nit al dia la seva vida
dona un gir de tres-cents seixanta graus i que la deixa fora del seu propi eix,
un trauma que l’acompanya fins a l’actualitat on ens retrobarem amb la Joss a
l’altra banda de món, la seva vida va començar a Virginia i ara viu a Edimburg,
a acabat la carrera i està lluitant per ser escriptora, treballa algunes nits
en un pub tot i no necessitar els diners.
Una vida d’ostra, tancada en ella mateixa, esta a punt
d’obrir-se de cop i volta, ella no està preparada, però entren a la seva vida
dos germans, l’Ellie, la seva nova companya de pis, un tros de pa que parla
sempre amb el cor i que amb la seva pròpia historia es guanyarà el cor dels
lectors, i en Braden, un home acostumat a aconseguir tot allò que vol, i ell
vol la Joss.
Samantha Young, una escriptora escocesa amb
empenta ens presenta aquesta historia com a novel·la romàntica contemporània
per adults, que fou publicada inicialment com a llibre electrònic aconseguint
els primers llocs a la llista de vendes de Kindle, New York Times i del Wall
Street Journal, aquest fet l’ha evocat a ser traduïda a més d’una vintena de
llengües.
Molts lectors compararan aquesta novel·la amb d’altres
d’aquest nou gènere en expansió, però us puc garantir que no quedarà pas per
darrera de cap d’elles. És dinàmica, enganxa des de la primera plana, manté un
estil actual i fresc, amb unes descripcions molt acurades que transporten al
lector des d’un pub escocès al Castell d’Edimburg i amb una construcció d’uns
personatges molt ben definits, tan els principals com els secundaris.
Una història que arrenca llàgrimes tan de tristesa com
d’alegria. M’he sorprès sentint una gran buidor al cor mentre l’autora ens
explica el bagatge emocional de la Joss, però reconec que no he pogut aguantar
el somriure amb certs diàlegs on les paraulotes són l’eix de la discussió.
Totalment d’acord amb la descripció que ens dona la
pròpia autora sobre la seva novel·la. La pena i la pèrdua són probablement les
criatures més temibles que existeixen. Poden ensenyar-nos a patir pel futur i
per tant oblidar-nos del present, del que tenim i que podem gaudir,
amargant-nos per allò que s’amaga en el demà. Hauríem de ser valents i
enfrontar-nos a elles amb força i valentia. Intentar superar el passat i
decidir lluitar per cada dia amb ungles i dents.
Ediciones B fa una aposta de present i de
futur amb una novel·la profunda que tracta temes com el dolor i el patiment,
però també la sensualitat i l’amor. No hi ha cosa més difícil o més fàcil que
dir “T’estimo” i fer un acte de fe dipositant l’ànima d’un mateix en les mans
d’un altre.
Amb Calle Dublín
descobrireu humor, drama, passió, embolics i molta tendresa.
Esteu preparats per lluitar per avui i per demà?
