Shakespeare
va escriure per encàrrec una de les tragèdies més llegida i representada,
Macbeth, on l’ambició d’un noble escocès acaba amb un regicidi i les seves
conseqüències.
Més
o menys, això li ha passat a Jo Nesbo,
a qui tots coneixem per les histories de Harry Hole, a ell li van oferir formar
part del projecte que va començar l’any 2005, The Hogarth Shakespeare Project,
on grans autors actuals adaptarien clàssics del famós escriptor. Després de
pensar-s’ho molt i dir primer que no, va acceptar sempre que pogués ser Macbeth i avui us presentem la seva
adaptació.
Per
a tots aquells que ja heu gaudit de l’original descobrireu que segueix l’estil
i la idea general, encara que ha sigut necessari fer-hi petits afegits per
adaptar-lo a una Escòcia fictícia emmarcada als anys setanta.
En
aquesta adaptació Macbeth és un bon policia que serà manipulat per Hècate, un
mafiós ben situat, i per la dona que no el deixa dormir, la seva ombra i a
l’hora aquella persona que el sap fer ballar al so que més li interessa, Lady
Macbeth qui regenta un casino i té ànsies de poder.
Macbeth
haurà d’acabar amb la vida del nou cap de policia, en Duncan, un home que vol
acabar amb el regnat de les drogues, valent i amb grans valors positius, però
com era d’esperar una petita llum que pugui aportar esperança és un perill que
no tots volen veure brillar.
Jo
Nesbo reflecteix un ambient claustrofòbic i angoixant, una ciutat industrial
gris, humida, on plou sovint i on les rates de la societat es senten poderoses
i com a casa seva. Estem davant d'un món desesperat, perdut, on el crim és el
contrapunt d’una moralitat cada cop més feble.
És
impressionant llegir aquesta adaptació passada per un sedàs tan fi i descobrir
que manté l’aire psicològic amb personatges formats capa a capa, donant-li més
dinamisme i transformant la tragèdia en un thriller psicològic d’alt impacte
violent i en certs moments d’aquells que posa el pèl de punta.
Sis-centes
planes que es llegeixen d’una revolada, altament addictiva, amb el segell propi
de l’autor i alhora un gran respecte per l’original adaptant els noms dels
personatges i donant-los rols més actuals però mantenint l’essència de l’ànima
d’aquells que varen ser.
Proa fa un doble regal als seus lectors,
per una banda ens presenta una obra d’un autor que sempre aconsegueix
mantenir-nos a la corda fluixa i alhora ens regala una tragèdia moderna, una
escalada de poder i les seves repercussions a la societat i a la ment del
botxí.
Personalment,
confesso que vaig dubtar una mica al pensar en una adaptació, vaig tenir a prop
un exemplar de Shakespeare, però no el vaig obrir ni una vegada, em vaig veure
avocada a una trama absorbent que no em va deixar pas respirar.
Si
voleu veure el resultat d’una gran ploma sobre una d’altre, aquí en trobareu
les seves primeres planes.
