Sota un títol molt adequat, Coll Avall, és una novel·la que s’ha d’empassar, una píndola on uns
personatges de ficció ens mostren una realitat tocar a tocar en una època de
crisis, una realitat que bufeteja el lector i li mostra una realitat social a
la quals molts els agradaria tancar els ulls, però que la societat no els ho
pensa permetre.
De la ma de X.Díaz
i M.Martínez el lector es trobarà en
una novel·la negra al millor estil de Falcon Crest, on una família ha de fer
front a un desnonament quan encara el cos de la matriarca és calent després del
seu suïcidi.
La visió dels personatges se’ns mostren passat per un
sedàs molt fi d’ira, odi, enveja i dolor, el lector els veurà tal i com els veu
l’Andreu, el fill de la difunta, que s’enfrontarà al seu germà Pep, trobarà
consol en la seva neboda Judith i esclatarà contra el director del banc que
executarà el desnonament, però compte, no sempre tot és com un ho veu, a
vegades els sentiments o un titellaire fa que les coses i les persones semblin
una cosa quan en realitat en són una d’altre. Gràcies a la ma dels autors
anirem descobrint que és real i que no ho és tant.
El punt detonant de la historia a part de la pèrdua de la
mare, és l’atropellament i mort del director del banc poca estona després de la
vista de la família, llavors és quan la introducció dels personatges dels
mossos, la subinspectora Sònia Martí i l’agent Òscar Santos, començaran a
desfer tot un entramat d’intrigues que deixaran a més d’un sorprès al final.
Una història negra i social, on idees com les preferents,
les estafes a la gent gran, les hipoteques abusives, hisenda, les samarretes
verdes i els iaioflautes s’entrellacen amb suïcidis, assassinats, cobdícia i
molta ofuscació.
Una novel·la que no perd punt i que ens mostra amb molta
ironia la fragilitat de les persones, la manera de veure la vida de la gent
gran i com els joves s’enfronten a un futur negre i incert.
Amb l’Andreu viurem la baixada a l’infern de les drogues
i l’alcohol, un home que ha viscut els darrers vint anys a Suècia, on la dona
l’ha deixat, ha perdut la feina i la mare s’ha suïcidat, un caldo de cultiu
perfecte per mostrar-nos aspectes de l’essència humana i com de cecs podem
arribar a estar.
El suïcidi i l’assassinat no és una solució, però són una
manera extrema de mostra al lector un retrat de l’angoixa i el patiment que
part de la nostra societat esta patint avui.
Una novel·la que no deixarà a ningú indiferent, molt
recomanable als amants de les histories negres on la trama psicològica és
explotada al 100%.
Llibres del Delicte no
deixa de sorprendrem amb histories properes, a la nostra terra, en la nostra
llengua i amb visió planera. Ens ofereix una lluita muda que dura uns segons,
però que crida desesperació en els silencis.
