dilluns, 19 d’octubre de 2020

Les tenebres i l’alba


Avui us vull presentar una novel·la que se m’ha fet curta tot i tenir més de nou-centes planes, el motiu podria ser que m’agrada la prosa del seu autor Ken Follett o que la trama s’ho mereix. En aquest cas haig de dir confessar que són els dos motius molt vàlids.

Amb una portada fosca i una portalada arquitectònica l’autor ens comença a donar pistes del viatge que estem a punt de començar i ens convida a cercar la mar en un vaixell víking, tots els elements d’aquesta portada són el reflex en certa manera del personatges principals de Les tenebres i l’alba, la preqüela de “Els pilars de la terra”. Voldria destacar els mapes de les terres que coneixerem de la seva mà en el interior de les tapes i l’elegància i sobrietat d’una tapa dura amb una cinta negra de punt de llibre, un element poc agraït però que li dona quelcom més al volum que tenim entre les mans.


No podem negar que el treball de documentació de la obra que ens presenta, cultura, tradicions, descripcions és impressionant però el millor de tot és que no en fa un abús sinó que crea el marc perfecte per mostrar-nos temes com la injustícia, l’ambició, la traïció, la esclavitud, la guerra, l’amor impossible, els somnis trencats, els nous començaments i la societat estamental amb els seus privilegis pels nobles, la lluita del clero i la vida del poble.

Aquesta societat de finals del segle X i principis del XI, intenta ressorgir d’una època fosca i així ens la presenta en tres protagonistes. L’Edgar és un jove que ha decidit marxar amb la dona que estima ja que ella està casada, però el destí s’interposarà i el nostre jove constructor de vaixells haurà de marxar amb la família a la recerca d’una nova llar.

La Ragna és la filla d’un comte normand que s’enamora d’en Wilwulf un noble anglès amb qui es casarà deixant la seva llar per anar i marxant a unes terres desconegudes i amb més mentides que veritats. No podem oblidar que els anglesos estaven en guerra amb els víkings i els gal·lesos.

I el nostre tercer protagonista és l’Alfred un monjo que es revela contra les injustícies encarà que les seves paraules i accions es tornin en contra seva.

Els seus camins confluiran, però l’autor ens mostra en els seus quaranta-tres capítols diferenciats el camí de l’Edgar i el de la Ragna, però no ens podem oblidar d’un secundaris impressionants.

En aquest punt he de confessar que la construcció dels personatges és molt realista, amb virtuts i defectes, són molt humans, imperfectes i fins i tot en cert punt els porta a un extrem on el lector arribarà a apreciar-ne molt a alguns i a odiar-ne a d’altres amb visceralitat.

Poc puc dir de la prosa de l’autor, els seus diàlegs són dinàmics, el tempo es sostingut i les descripcions detallades però mesurades. La lectura no es fa gens pesada, les planes volen entre les mans del lector mentre construeixen una nova vil·la o el que serà el nou Kingsbridge.

Necessitaria moltes planes i molt temps poder-vos desgranar la historia que Rosa dels Vents ens ha presenta, així que el més encertat és convidar-vos a llegir-lo per vosaltres mateixos.

Aquí us en deixo les seves primeres planes i la presentació de la novel·la pel propi autor, ningú millor que ell mateix per dir el just i necessari.