dimecres, 17 de juny de 2020

El primer capità


Avui us vull parlar d’una novel·la que és un veritable hat-trick. En ella hi conflueix la historia de la nostra estimada Barcelona a principis del segle XX, el naixement del Barça, quelcom més que un club, i la ploma d’un autor que no us deixarà indiferent i que ja ens va captivar amb “Barcelona. Una biografia”.

Enric Calpena ens presenta El primer Capità, una biografia que va més enllà de dates i fets, una historia on acompanyarem a un jove periodista a la descoberta de la figura de Joan Gamper, un home ple de somnis, que va arribar a Barcelona i va quedar encisat, un home capaç de contagiar la seva energia i els seus somnis donant lloc a un punt fix de la historia, el naixement del Futbol Club Barcelona, un fet que en el seu moment potser no va ser lloat com es mereixia però pels que tenim sang blaugrana és en si un fet que ens uneix amb les generacions passades de la família.

Aquesta darrera afirmació la signo com a besnéta d’un gran barcelonista a qui no vaig conèixer però a qui recordo quan veig un partit. Un fet que de manera indirecta lliga aquesta novel·la a lectors amants de la historia, del futbol i en certa manera ens apropa a un referent social a casa nostra. Un espai on l’esperit de lliures pensadors, d’homes que volien jugar sense més aspiracions ara entona un clam social. 

La portada és delicada, senzilla però plena de matisos, en colors pastel destaca el primer capità i alguns arbres de les Rambles, mentre que la font de Canaletes i el fred hivern de l’ambient es manté en un blanc i negre somort, un fet ambientador de la historia que ens vol explicar l’autor, una profunditat molt ben treballada que li dona cos i forma a la historia d’un home amb un final tràgic.

La historia comença pel final, l’enterrament de Gamper, la seva mort (el com ho desconeixia) i més d’una conversa que us deixarà amb la boca oberta.

Prepareu-vos per calçar les sabates de Manuel Amat i descobrir aspectes que ni tan sols ens plantegem saber.

De la trama no us diré res més, l’heu de llegir i és una d’aquelles lectures que corre de plana en plana i el lector no pot més que voler descobrir més tant de l’època com del personatge.

La tasca de documentació de l’autor és profunda i minuciosa, ens dona molta informació però no ens alliçona amb els coneixements, la seva prosa els fa fluir d’una manera lleugera i amb un tempo sostingut anem vivint una experiència única a mesura que les planes volen entre les nostres mans.

Edicions 62 ens regala realment el que promet el subtítol “Quan el somni d’un home esdevé una aventura col·lectiva apassionant”.

No el deixeu escapar. Aquí us deixo les seves primeres planes. Un final d’un principi engrescador.