Diuen
que al pot petit hi ha la millor confitura, però de vegades la confitura pot
ser amarga, però tot i així seguim prenent confitura.
El camí de l’amor
de la Eva Mengual és el
darrer títol que ha caigut a les meves mans de la col·lecció emocions de l’Editorial Comanegra.
Una
petita gran lliçó de com superar un mal tràngol i descobrir que l’amor no
desapareix mai, que pot canviar de forma i que el més important és aprendre a
estimar-nos a nosaltres mateixos.
La
nostra protagonista és la Máire una jove que viu amb la seva parella al
sud-oest d’Irlanda, en un poble apartat, ella està pensant en com celebrar
l’aniversari d’en Liam quan aquest arriba amb la temuda frase “hem de parlar”.
A
partir d’aquest moment la seva vida farà un gir de cent vuitanta graus i
passarà de ser una dona feliç a una dona que se sent buida, enganyada i
perduda. En Liam està enamorat d’una altre dona, una companya de feina i encara
que segueix estimant-la no pot negar el que sent i vol seguir el seu cor.
La
Máire marxa de a que era la seva casa per anar cap a la ciutat però perd el
transport i caminarà, pas a pas, anirà pensant i reflexionant fins arribar a
una masia on en Cian, un home ja gran, savi i molt bo l’acull durant uns dies
per que pugui pensar, ella l’ajudarà amb e seu hort i escoltarà les seves
paraules i bons consells.
Sense
oblidar que descobrirà quelcom que li canviarà la vida.
La
Máire haurà de recuperar el contacte amb els pares i les seves amistats, sense
adonar-se s’havia oblidat dels seus.
Aquesta
breu historia ens fa reflexionar sobre com l’amor no ens pot anular, que no
podem dependre d’una sola persona per ser feliç i que encara que ens trenquin el
cor sempre queda quelcom dins nostre que pot guarir-se amb el temps.
El
nostre camí és nostre, el podem fer acompanyats o sols però mai deixar de ser
nosaltres mateixos.
El
camí de l’amor és un camí ple de pedres, de parades inesperades, de records de
la infantesa i amb un destí on un amor diferent, en aquest cas, l’està
esperant.
La
portada és una al·legoria d’un moment clau on a protagonista canviarà el rumb
del seu camí, una portada plena de fruits vermells i d’un cor que no deixarà de
bategar.
La
prosa de l’autora és molt pulcra, la historia és lleugera i un cop comences no
pots deixar de llegir i encara que sembli mentida amb molt poques planes i
poques paraules crea uns personatges molt intensos i interesants.
Com
sempre m’agrada acabar amb el subtítol “Descobreix com
podem créixer gràcies a l’amor que portem dins”.
Una
idea que es recull en aquest en una paraula... l’haureu de llegir per
descobrir-la.
