dijous, 28 de novembre de 2019

El camí de l'amor


Diuen que al pot petit hi ha la millor confitura, però de vegades la confitura pot ser amarga, però tot i així seguim prenent confitura.

El camí de l’amor  de la Eva Mengual és el darrer títol que ha caigut a les meves mans de la col·lecció emocions de l’Editorial Comanegra.

Una petita gran lliçó de com superar un mal tràngol i descobrir que l’amor no desapareix mai, que pot canviar de forma i que el més important és aprendre a estimar-nos a nosaltres mateixos.

La nostra protagonista és la Máire una jove que viu amb la seva parella al sud-oest d’Irlanda, en un poble apartat, ella està pensant en com celebrar l’aniversari d’en Liam quan aquest arriba amb la temuda frase “hem de parlar”.

A partir d’aquest moment la seva vida farà un gir de cent vuitanta graus i passarà de ser una dona feliç a una dona que se sent buida, enganyada i perduda. En Liam està enamorat d’una altre dona, una companya de feina i encara que segueix estimant-la no pot negar el que sent i vol seguir el seu cor.

La Máire marxa de a que era la seva casa per anar cap a la ciutat però perd el transport i caminarà, pas a pas, anirà pensant i reflexionant fins arribar a una masia on en Cian, un home ja gran, savi i molt bo l’acull durant uns dies per que pugui pensar, ella l’ajudarà amb e seu hort i escoltarà les seves paraules i bons consells.

Sense oblidar que descobrirà quelcom que li canviarà la vida.

La Máire haurà de recuperar el contacte amb els pares i les seves amistats, sense adonar-se s’havia oblidat dels seus.

Aquesta breu historia ens fa reflexionar sobre com l’amor no ens pot anular, que no podem dependre d’una sola persona per ser feliç i que encara que ens trenquin el cor sempre queda quelcom dins nostre que pot guarir-se amb el temps.

El nostre camí és nostre, el podem fer acompanyats o sols però mai deixar de ser nosaltres mateixos.

El camí de l’amor és un camí ple de pedres, de parades inesperades, de records de la infantesa i amb un destí on un amor diferent, en aquest cas, l’està esperant.

La portada és una al·legoria d’un moment clau on a protagonista canviarà el rumb del seu camí, una portada plena de fruits vermells i d’un cor que no deixarà de bategar.

La prosa de l’autora és molt pulcra, la historia és lleugera i un cop comences no pots deixar de llegir i encara que sembli mentida amb molt poques planes i poques paraules crea uns personatges molt intensos i interesants.

Com sempre m’agrada acabar amb el subtítol “Descobreix com podem créixer gràcies a l’amor que portem dins”.

Una idea que es recull en aquest en una paraula... l’haureu de llegir per descobrir-la.