La portada de la primera novel·la de Daniela Krien ens convida a passejar pel camp, en un matí calorós
aixoplugant-nos a l’ombra dels arbres més frondosos, seure en la tranquil·litat
que s’hi respira i agafar un bon llibre per deixar volar la imaginació.
Això és una de les coses que li agrada fer més a la
nostra protagonista, la Maria, una jove de setze anys que està a punt de
madurar, de deixar enrere la seva adolescència per transformar-se en una dona
que intenta descobrir que és allò que desitja pel seu futur. La seva vida
s’agita de la mateixa manera que la terra sota les seus peus, ella està vivint
amb la família del seu xicot, en Johannes. Una família que l’acull al seu mas,
a l’Alemanya de l’Est.
Ens trobem a l’any 1990, el mur ha caigut i la reunificació
d’Alemanya està començant a sacsejar la vida de la gent. Famílies que es
retroben, records d’aquells que s’han perdut, i qüestions molt més quotidianes
com les relacions familiars i la vida en un poble on tothom es coneix i és molt
difícil guardar un secret. Però la Maria te un gran secret, un amor prohibit,
il·lícit amb un home molt més gran que ella i que l’empeny a desitjar una vida
molt diferent a la que li ofereix en Johannes.
Algun dia ens ho
explicarem tot,
no és només un títol bonic, una al·legoria a totes aquelles paraules que
hauríem hagut de dir però que no hem pronunciat mai, un pensament profund i un
anhel del passat en busca d’un hipotètic futur.
La història de la Maria ens aporta visions i guspires
sobre la novel·la que la te encisada, “Els germans Karamàzov”, les paraules
d’un dels seus personatges inspiren el títol quan diu que algun dia
ressuscitarem tots nosaltres, ens tornarem a veure i ens ho explicarem tot.
Una novel·la costumista sobre la vida al camp, on queden
palesos els contrastos generacionals i com les persones han de encaixar en una
nova vida de la mateixa manera que l’Alemanya de l’Est haurà d’encaixar a la
nova Alemanya reunificada.
Una historia d’amor i desamor, d’il·lusions trencades, de
girs del destí, de nous amics i vells enemics, de política i de societat, però
sobretot una historia sobre la vida.
M’ha sorprès molt la narrativa de l’autora, fa servir
contrastos molt marcats per destacar cada un dels personatges i els seus
caràcters, juga fins i tot amb diferents aspectes de la personalitat de la
Maria segons si es troba amb la seva mare, a can Johannes o en els braços d’en
Henner, a més el ritme pausat i tranquil de la narració no prepara en absolut
al lector pel final que l’espera. Jo no el vaig veure venir i em va sobtar,
m’esperava un final més bucòlic i no tan dur.
El lector es pot quedar amb la impressió de que han jugat
amb ell, que el final no encaixa del tot o que l’autora s’ha guardat alguna
cosa que no ens vol explicar, però aquest regust al paladar agre-dolç es va aposentant i descobrirà que la vida és
així, no la pots planificar i fer-la anar per allà on volem, és tot el
contrari, hem d’aprofitar el moment i adaptar-nos nosaltres a allò que ens
ofereix si volem sobreviure, i la Maria en les seves circumstàncies és una
supervivent.
L’Editorial
Empúries aposta per una obra molt intimista i metafòrica, una joia en brut
que el lector anirà polint pàgina rere pàgina, fins acabar amb un diamant de
sang a les mans.
