Un llibre que ens ha inquietat i atret al mateix temps és La senyoreta Keaton i altres bèsties,
la primera novel·la de l’autora Teresa
Colom.
A cada conte trobem uns personatges que conjuguen el que
serà el fil conductor d’aquesta narració d’una manera excepcional. Cada un és
únic i té les seves particularitats com cada ésser humà però alhora guarda
connexions amb els altres.
La seva ploma
àgil, vivaç i camaleònica ens mostra com un mateix detonant pot donar lloc a
histories molt diverses amb trames molt diferents i inclús a gèneres diferents.
N’hi ha que fan por, n’hi ha que són vitalistes, d’altres tendres... Bé, no
n’hi ha cap d’igual.
Diuen que un
naixement sempre és un moment feliç, però... és realment així? Només si llegiu
aquest fantàstic recull que ens ofereix Empúries
ho sabreu i si encara dubteu de si llegir-lo o no, teniu l’oportunitat de
llegir l’entrevista que molt cordialment ens ha cedit l’autora.
Una gran
persona rere una ploma magnífica on es concentren les idees i els múltiples
gèneres literaris.
Li donem el
torn de paraula per tal que es presenti en primera persona i ens expliqui el
més significatiu de la seva producció literària.
Quan vas descobrir que el món de les lletres t’estava
esperant? Les
lletres sempre m’han atret, des de molt petita, però em costava creure que m’estaven
esperant. La meva vida semblava tirar cap a una altra banda.
En quin gènere et sents més còmoda escrivint? Poesia,
contes o novel·les? Amb
la narrativa m’hi he sentit molt còmoda, espero no deixar-la. Narrativa i
poesia són dos viatges diferents. De totes maneres sé que sempre tornaré a la
poesia, com qui torna a la casa on es va criar.
De les teves obres, en tens alguna que sigui la teva
protegida o aquella de què estàs més orgullosa? La meva mare, quan em queixo d’alguna
foto meva, que ella té orgullosa al mig del menjador, on em veig horrible (posem
un look de finals dels vuitanta) em
diu: “Ets tu! A qui vols que posi en el marc, a una altra?”. Durant anys
m’avergonyia recitar poemes dels meus primers poemaris. Amb perspectiva, he
après a veure’ls la part autèntica, encara que siguin poc madurs, literàriament
parlant. També era jo.
Creus que “al pot petit hi ha la bona confitura”? Més aviat crec que fer poc i
bo és més accessible que fer molt i bo, per tant és més arriscat confiar a
trobar molt i bo.
A qui admires com a lectora? Els narradors que més m’estimo són
aquells que, entre altres reaccions, m’han fet riure. En el cas dels poetes,
aquells que, amb un sol poema, m’han fet tancar el llibre i sentir l’estranya
satisfacció i el desconcert de necessitar una estona per pair-lo.
En aquesta obra les dones són les grans protagonistes.
Creus que és més fàcil escriure sobre el propi sexe o és indiferent? És més fàcil escriure sobre el
que coneixes millor. Sóc dona però no he viscut només entre dones. He buscat la
mateixa versemblança en el comportament i les reaccions dels personatges masculins,
que també són peces clau en els contes.
Creus que la dona és més sensible al patiment? No faria aquesta
generalització. Ningú és aliè al patiment. Una altra cosa és la discriminació i
el sotmetiment que han patit i continuen patint moltes dones.
A quines dones de la contemporaneïtat t’agradaria que
arribés un exemplar d’aquesta obra? A qualsevol.
Creus que seria possible un món sense patiment o bé l’hem
de suportar per adonar-nos de la contraposició entre la vida i la mort, la part
positiva i la part negativa? No
crec que l’hàgim de suportar com si es tractés d’una prova, un càstig o un
aprenentatge. El patiment hi és. Per viure, cal sobreviure.
La veritat encara supera la ficció? Els personatges més fantàstics
que s’hagin imaginat tenen equivalents més monstruosos, per exemple, en el fons
marí, o més bells i sorprenents. Partim de la realitat (encara que la
desconeguem) per crear la ficció.
Ara que no ens sent ningú, quin és el teu conte predilecte?
De petita la
meva mare m’explicava el de les set cabretes, però és el conte de la lletera el
que realment treu el son a molts adults.
Per acabar,
ens agradaria que ens responguessis el que ja ha esdevingut la pregunta de la
casa. Quina és la pregunta que no t’han
fet mai i que creus que és important? Ens la respons?
“Ho tornaries a
fer?” “Sí”.
Moltíssimes gràcies pel teu temps i et desitgem de tot
cor que aquest recull de contes et
reporti una gran satisfacció i un gran èxit.
