L’ambició l’empeny.
La competició l’arrossega.
Però el poder té un preu.
Avui
us vull presentar part del principi del tot. Un llibre que amb la seva portada
ens ho diu tot, sobre un fons negre un ocell encerclat de color verd ens
recorda molt a la trilogia de “Els jocs de la fam” de Suzanne Collins.
Balada d’ocells i serps ens porta als desens jocs de la fam,
seixanta quatre anys abans de l’aparició de la Katniss en el joc cruel on el
més fort sobreviu.
Ens
trobem pocs anys després dels dies foscos, la rebel·lió fallida de Panem i
coneixerem al jove Coriolà Snow de divuit anys, un jove que viu temps difícils
i a qui només el manté en una posició semblant a la que tenia la seva facilitat
de paraula i la ajuda de la seva cosina.
Un
jove que no és ni l’ombra de qui serà encara que tot començarà ara, sent mentor
del tribut del districte 12, Lucy Gray, una jove valenta i forta, capaç de fer
bategar el cor de més d’un.
Per
aquells que no han llegit o vist “Els jocs de la fam” és una bona introducció i
per a la majoria dels demés és molt interesant veure com els jocs van agafant
cos, com neixen idees com els patrocinadors, els premis, els membres, els
càstigs...
Una
historia que heu de llegir per gaudir del naixement d’un tirà, comprendre el
simbolisme de la rosa blanca i el motiu per el qual l’escriptora va triar el
dolent, el poder i en si mateix un personatge difícil per presentar-nos una
precuela des de el seu punt de vista i la seva situació dins del Capitoli. Una
idea que em va cridar l’atenció abans de començar a llegir i que fou.... perquè
Snow? Un cop desgraneu la novel·la descobrireu que era necessari i que la
historia la escriuen els dos bàndols.
Però
també estem davant la vida d’un jove que pateix en mans dels altres, és una
historia on hi ha gelosia, amor, amistat, l’equilibri (o no) entre el bé i el
mal, el respecte i l’estatus social.
Fanbooks ens presenta una novel·la juvenil per
a tots els públics, la prosa de l’autora és molt acurada, sap com cridar
l’atenció del lector i alhora desenvolupar uns jocs de la fam diferents.
Els
seus personatges són sòlids i veure l’Snow en retrospectiva és molt interesant.
Tornar a un Panem amb les seves diferencies i similituds crea un món més ric i
complex.
Per
cert, ja s’ha confirmat la seva adaptació a la gran pantalla.
