dijous, 5 d’octubre de 2017

La mirada de la sargantana



Per Àngela Sánchez Vicente


Si sou uns apassionats de l’art, del modernisme, de Barcelona, de la historia i de les grans histories d’amor sincer us heu de perdre per les pàgines de La mirada de la sargantana.

És un llibre excepcional que no deixa indiferent a cap lector. Té un ritme narratiu que enganxa, uns protagonistes que enamoren i un teló de fons sense igual.

En aquesta obra coneixerem la veritable historia del pintor modernista Ramon Casas i de la seva dona i musa Júlia Peraire. Un tàndem inoblidable que varen escriure el seu nom en la historia de Catalunya per molts motius a més de l’èxit artístic que ell va aconseguir.

L’autor, en Roger Bastida ens presenta amb suma minuciositat i amb una gran feina de documentació a les seves espatlles la seva passió pel tema que tracta i alhora ens ensenya que el seu cor artístic bombeja tinta. 

Les descripcions de Barcelona a través dels anys ens mostra com la societat socialitzava i el que era important en cada moment a més de tenir de teló de fons grans esdeveniments històrics narrats en la dosi justa per fer de marc.

Qui li hagués dit al Ramon que la seva loteria era conèixer a la noia dels seus somnis? Com ha pogut aquesta venedora de loteria dibuixar-li el somriure més bell que mai haguera pogut imaginar?

L’amor és així, quan el trobes és com un cicló que t’atrapa i no et deixa escapar i encara que hagis de lluitar contra tothom saps que val la pena doncs és la persona que et canviarà la vida per mostrar la teva millor versió.

És preciós veure la evolució d’aquesta parella des dels inicis en que ell insistia dia rere dia en anar-la a veure fins que decideixen fer una passa endavant i ella comença a ser el focus de les critiques de la burgesia catalana.

Però l’amor és més fort i aconseguiran superar les proves i arribar a vellets junts i enamorats com el primer dia a pesar de ser noia humil i home poderós i distingit i tenint també en contra l’estigma de la seva diferencia d’edat.

Ell li va ensenyar un món que ella desconeixia i ella va pintar en el seu rostre el significat de la llibertat. 

Impactant, emocionant, emotiva, dolça i amb tocs àcids és una historia imprescindible per aquesta tardor.

És més, l’amor de la Júlia és tan desinteressada que ni sent ja vídua comercia amb l’obra del seu marit.

Gràcies a Columna tenim entre mans una autèntica obra d’art d’un autor novell al que li desitgem un llarg recorregut pel món de les lletres.