A Romeu i Julieta (segona part) Una relació enverinada descobrim allò que
mai no havíem sabut, una possible resposta a la pregunta de que hagués passat
si els dos joves amants no haguessin mort per amor.
Dons bé, en Francesc Puigpelat ens explica en la
veu de Judith Shakespeare filla del dramaturg una història increïble i
absolutament esbojarrada del que va succeir a Verona.
Aquesta segona part
se’ns presenta amb la idea de que el verí que va prendre Romeu no era tal, era
un elixir que donava la immortalitat, despertant aquest després de la seva
tràgica mort com un mort-no viu o un zombi. L’apotecari Mancini assolia així el
control sobre la seva vida, el primer dilema al que s’enfrontarà Romeu serà si
transformar Julieta o viure l’eternitat sol... per descomptat Julieta reviurà
per continuar el seu amor amb Romeu.
A partir d’aquest
moment la vida mai serà la mateixa, l’amor s’anirà desgastant fins a fer-se una
obligació, passaran mil i una peripècies fins que decidiran que la millor solució
per a ells és separar-se, fins que molts anys més tard es retrobaran i
descobriran l’obra de la seva vida escrita per Shakespeare qui els farà el
millor regal que pot desitjar un immortal. Quin regal serà?
Aquesta novel·la és
una joia per aquells que han llegit obres de Shakespeare i tot un descobriment
per a tots aquells que no l’han descobert i on podran gaudir de referencies de
“Hamlet”, “La tragèdia d’Enric IV”, “Macbeth” o “Al vostre gust”, una novel·la
que és nodreix de la millor literatura i afegeix aventures i desventures, la
maduració del amor amb la seva rutina i l’evolució d’uns personatges que havíem
conegut sent adolescents.
M’agrada molt com
l’autor fa evolucionar Romeu fins a mostrar-lo covard, parc de sentiments i
acostumat a ofegar les penes a les tabernes i la pobra Julieta aprèn força de
la vida i descobreix que no és tan bleda com pensàvem, però que per a ella
l’amor que ha crescut en ella ha madurat deixant-la amb un buit quan es
distancien.
Fanbooks ens presenta una obra
que enganxa i que arrenca més d’un somriure, alhora que planteja una critica
social a la època i mostra les llums i ombres de l’amor, o més aviat del
matrimoni.
Una novel·la que
combina la ficció més pura, la realitat més dura i l’aventura de la vida més
apassionada.
La novel·la és
llegeix en un sospir i et deixa amb ganes de rellegir l’autentica tragèdia dels
amants de Verona que van morir per amor, dues famílies que no es podien ni
veure i que el seu futur i destí estan en les mans de dos vius- no morts i la
seva recerca d’allò que realment desitja el seus cors que ja no bategen.
Com molt bé
escrivia Shakespeare a “La tempesta”:
Estem fets de la mateixa matèria que els somnis i amb aquesta segona part podem deixar anar la imaginació i crear allò
que podria haver sigut, o que potser va ser, o fins i tot, allò que mai va ser.
