En Nicolas Barreau
ens convida a descobrir la seva ciutat, París, la ciutat de la llum i de
l’amor, Montmatre, Le Consule, el pont Alexandre III, els llums dels seus
fanals i les ombres dels seus carrerons, les seves terrasses obertes al carrer
i un petit cinema que ressorgeix del passat per sobreviure a un futur ple
d’històries per explicar.
Un capvespre a
París és una
historia emotiva, tendre i plena d’esperances, una novel·la on els sentiments
estan a flor de pell i on el destí, les casualitats i pot ser l’atzar estan a punt
per jugar una nova partida.
El nostre protagonista és l’Alain, el propietari del Cinéma
Paradis, un espai detingut en el temps on les bones histories flueixen des de
la pantalla cap als espectadors i on el lector podrà assaborir la millor
historia d’amor, una que mai sortirà en la gran pantalla però que es forjarà a
la fila disset d’aquest petit cinema.
L’Alain és un apassionat de les bones pel·lícules, però
el negoci no va gaire bé, així que decideix obrir els dimecres a la nit amb el
cicle “Les amours au Paradis”, on pel·lícules com Esmorzar amb diamants, Un
americà a París, Orgull i prejudici, Casablanca i d’altres reuneixen a fidels
del gènere i a una jove molt especial, una dona rossa que sempre porta un abric
vermell.
El nostre protagonista està encisat amb ella i un bon dia
es decideix a conèixer-la, el que no sap és que després d’aquell dia la seva
vida canviarà per sempre.
A la seva vida hi entren l’Allan Wood, un famós director
de cinema americà i la Solène Avril, la musa d’aquell moment, volen rodar part
de la seva pel·lícula “Tendres records de París” al seu cinema, però aquest fet
tan sorprenent i meravellós coincidirà amb la desaparició de la Mélanie, la
jove de l’abric vermell.
¿Casualitat?, ¿Destí?, ¿El costat fosc de la fama el
canviarà?... L’Allain buscarà la seva Mélanie per tot París, el seu cor s’anirà
trencant poc a poc a mesura que les seves pesquises no donen fruits i quan està
a punt de defallir i perdre les esperances, una noticia mai imaginable el
portarà a descobrir el motiu de la desaparició del seu amor.
¿La trobarà?, ¿La conquistarà?... El futur és incert i si
voleu descobrir que ha sigut de la noia bonica de l’abric vermell haureu de
visitar el Cinéma Paradis, on els grans amors traspassen la pantalla.
Una novel·la que sedueix, que convida a visitar París i a
viure una historia d’amor profunda i complexa gràcies a uns personatges molt
ben construïts, sòlids i amb àngel, i a una ciutat que pren protagonisme per
ella mateixa.
Diuen que la felicitat sempre és com una petita illa deserta,
doncs llavors aquest llibre és un oasi ple de sorra i amb un bri de vegetació
que sobreviu amb esperança al dia de demà.
No espereu més i visiteu el Cinéma Paradis, aquesta setmana reposen “Cinema paradiso”, Coincidència?
