Per Àngela Sánchez Vicente
Realment tenim una obra mestra entre mans! Una obra que
és un homenatge al gran Josep Carner quan va tornar a les terres catalanes
després de l’exili.
Deixeu-vos encisar per Retorn, una obra especialment ben documentada pel seu autor i amb
tanta veracitat que us farà emocionar i posar els pèls de punta.
En Carles
Casajuana ha tornat a crear una obra esplèndida, on res és atzarós, on la
seva ploma es passeja per la realitat del Carner gran i amb molt de patiment
acumulat a les seves espatlles sense caure en anacronismes ni clixés
sensibilitzadors.
L’obra ens presenta a un jove que recull a Josep Carner i
l’acompanyarà per Barcelona des que arribi fins que malauradament mori.
És un paisatge desolador en que veiem un geni del que
gairebé ningú se’n recorda, ni d’ell ni de la seva producció ni del seu
aferrissat sentiment catalanista que el va fer allunyar-se de la seva estimada
terra.
Per què no el recorden? Per què no els pot preocupar el
moviment antifranquista però alhora reconèixer que un gran il·lustre de les
lletres tornava a casa seva?
Poc li va importar doncs el seu estat anímic i mental no
és perfecte doncs pateix demència senil i s’acontenta de fets senzills com
recordar que és el Liceu i racons de la ciutat on ha sigut feliç.
Premi d’honor de les Lletres Catalanes denegat, com li
pot afectar?
Realment és emotiva i el vincle entre el Carner i en
Miralles que espremerà els darrers moments vitals d’aquest home tractant el
tema de la vellesa amb respecte i amb amor.
El vincle entre ells i la situació catalana de negació o
indiferència vers ell esdevenint un personatge gris a les seves acaballes es
compagina amb el valor de la gent gran i la seva memòria que desitja ser
present a cada paraula i a cada sentiment.
Gràcies a la documentació a la que ha tingut accés
l’autor podreu desgranar les acaballes d’un geni, què sentia i pensava d’una
manera molt natural i planera que us farà entendrir en més d’una ocasió.
La fugacitat del seu èxit, la rapidesa dels actes de
benvinguda per acabar simplement de la mà del jove nou amic.
Tot això converteix aquesta obra en un veritable
homenatge a Josep Carner com a home, com a escriptor i com a personatge
implicat amb Catalunya. És un tribut del que estic segura estaria ben content i
orgullós.
De la mà de Columna
tenim una cita amb el geni, amb el jove i amb un bon grapat de personatges
de la historia de Catalunya que hi tenen el seu paper.
És un essencial per conscienciar-nos del valor de les
persones grans i de qui han sigut.
