Per Àngela Sànchez Vicente
L’Antoni Vives
ens té acostumats a boníssimes obres literàries com “El somni de Farringdom
Road”, “Les banderes de l’1 d’Abril” i “I demà, el paradís”. Cada cop que
publica una nova novel·la recull bones critiques dels experts, més d’un premi i
l’admiració del seu públic incondicional que poc a poc va creixent en nombre.
Ara estem d’enhorabona doncs cau a les nostres mans Passió, mort i resurrecció de Manel García,
una nova oportunitat per donar-nos cita amb la seva impecable prosa i els seus
personatges tan ben descrits i amb una psique tan desenvolupada que ens fan
connectar amb la historia des del primer moment.
En aquest cas ens parla sobre qui som i qui volem ser.
Tots sabem que tenim tres vides: la pública que és
aquella que mostrem als demés; la privada a la que només tenen accés els
nostres familiars i amics més propers i la vida íntima en que nomé nosaltres
ens reconeixem.
Però que passa quan la vida que vius no és la que
desitges? Pots passar plana i acabar una historia i començar-ne una de
totalment diferent i nova?
Una cosa així li passa al nostre nou amic i protagonista.
En Manel García és comercial automobilístic que porta una vida bastant familiar
amb els seus fills i la seva dona i alhora vol mantenir l’interès i l’encant
amb la seva amant mentre a casa també hi ha embolics amorosos. Pot una situació
així sostenir-se molt de temps o és una bomba a punt d’esclatar?
No us amoïneu que no us en desvetllarem els secrets doncs
gràcies a Proa podreu desgranar i
assaborir els detalls d’una novel·la espectacular.
Una trobada familiar i sobretot les xerrades amb els seu
pare marcaran un canvi de rumb a la seva vida. Pensem que és situada als anys
setanta on el paper familiar i el patriarcat tenien una força molt marcada.
Ja sabem que la tranquil·litat quan el cor dicta dues
coses diferents és impossible.
Com se’n sortirà el nostre nou amic? Donarà el cop a la
taula i es llençarà a la recerca de la seva felicitat encara que representi
tallar amb vincles familiars arrelats profundament?
Què és més lícit: desitjar el que desitges o renunciar
per tal de no ferir o per la por al que diran?
En el decurs de les pàgines acompanyarem a l’Antoni a la
recerca de la seva pròpia identitat i a la conformació de la seva pròpia vida
feliç i posant en sintonia l’emoció amb allò que el mou.
És de valents però ell ho és. Quin preu haurà de pagar?
La novel·la que ens ofereix pot semblar una mica llarga
però el seu protagonista vividor i de vida alegre ens fa amena i fins i tot
podem pensar que té raó al pensar que un cop ell pateja tota Espanya mentre la
seva dona s’enamora d’un company de feina el tinguin cansat. Tot això i el
passotisme dels nanos pot detonar la bomba del canvi.
