Per Àngela Sánchez Vicente
Sigui en articles, amb opinions televisives, en relats o en obres més extenses ens ha demostrat de sobres que la seva manera de pensar particular i àcida sempre és com una bufetada de realitat per la societat.
És com aquella dita que anuncia que entre broma i broma s’hi amaga la veritat, és com una trobada amb una amiga que sense vergonya i sense pèls a la llengua explica veritats com a punys de manera distesa i un xic teatralitzada per tal d’afegir èmfasi al seu missatge.
Després de recomanar-vos la lectura de “Tot això ho faig perquè tinc molta por” us recomanem de manera molt clara la seva darrera obra És que abans no érem així.
En aquest recull de contes trobareu sentiments oposats a les balances i anireu en un vaivé constant de la por a l’alegria, de la llagrimeta commovedora fins al odi més profund.
És un llibre radical que a primera vista no entén de grisos però que a través de les situacions i els personatges ens deixa reflexionant a nosaltres sobre quin to entre el blanc i el negre li podem donar.
La perennitat de l’ésser humà i la seva naturalesa més pura també es posa a debat a partir de la por, la mort, el desig, la sexualitat, la manera de vincular-nos.
Poc us volem desvetllar ja que ella sap condensar en breus planes un missatge rodó que es clava com un punyal i et deixa pensatiu i penjat d’una idea.
És un llibre del que no es surt indemne, és una eina de reflexió que en aquest setembre atípic ens pot ajudar a veure si realment no som com érem o realment no ho sembla tant i si que som els mateixos que érem.
Per desentrellar aquesta incògnita que ens presenta simplement amb el títol us haureu de rendir a la lectura que Columna ens apropa.
És una autora i una pensadora moderna que trenca esquemes però alhora ens connecta amb la societat i el nostre entorn.
És un imprescindible per als amants de les bones lletres en format breu.
Quan el missatge és bo encara pren més força en format curt. I ella n’és una gran mestra.
Deixeu-vos encisar per la seva grandesa!
