Avui,
els nostres amics de Crims.cat ens
presenten la novel·la guanyadora del VI Premi Memorial Agustí Vehí signada per Joan Carles Ventura, un vell amic de la
casa i autor de “Camins dubtosos” que ens presenta Em diuen Fletxa.
Com
sembla pronosticar el seu èxit i així ho esperem estem davant la primera
novel·la d’una nova sèrie amb clares referències als grans detectius clàssics
“hard-boiled” i que en la ploma de l’autor reben un homenatge brillant.
Aquesta
historia ens portarà als anys vuitanta, a la seves nits de festes i farres, a
una Valencia on comença a vibrar “la ruta del Bakalao” i on la festa esta
garantida.
El
nostre protagonista és en Vicent Fletxes més conegut com “El fletxa”, un home
que amb la seva moto recorre els carrers de la ciutat de nit resolent casos i
sent un home per a tot.
Un
nou cas pica a la seva porta, la desaparició d’una jove, la Soraya, el portarà
a descobrir tot un entramat de corrupció dins la policia i en certs estaments,
però no estarà sol en aquesta investigació, un policia encobert que viu la nit
i la gaudeix, el Tato, l’ajudarà i no em puc oblidar d’un personatge que m’ha
tocat el cor, la tieta Amparo, una dona addicta a les novel·les de l’Agatha
Christie i que aquí ens mostrarà les seves aptituds al més pur estil de la senyoreta
Marple.
L’autor
ens presenta un cas que sembla més o menys senzill però que en el seu rerefons
ens mostra una critica social profunda i una corrupció poc aliena en els
nostres dies.
La
seva prosa és lleugera, fresca, directa, amb grans tocs d’ironia, rocambolesca
en certa mida i amb un toc àcid que enganxarà al lector.
Les
seves descripcions són acurades però n s’hi recrea, va a la recerca del fons ,
de treure l’entrellat a la situació i s’aprofita de l’ambient i de a societat
per emmarcar el context.
Els
seus personatges tenen profunditat i un caràcter força marcat, força diferents
entre ells però que aconsegueixen complementar-se a la perfecció.
Una
historia que se m’ha fet curta, que té qualitat i profunditat, on el lector es
veurà en situacions rocambolesques i no podrà deixar de llegir.
No
espereu més, el bojos anys vuitanta us esperen!
