Quan
vaig llegir “Los cerezos en diciembre” va quedar clar que havia de llegir
l’obra a la que en la seva ànima feia referència La llei del mirall de Yoshinori
Noguchi i que ara Editorial
Comanegra ens presenta en una edició especial ampliada i amb una excel·lent
traducció per part de Sandra Ruiz
Morilla.
Aquest
volum és un compendi entre una historia real i les reflexions a les que l’autor
vol acompanyar al lector per aprofundir en particular sobre les relacions
familiar i anant un pas més enllà en la pròpia construcció de la persona i com
això afecta a la seva relació amb els altres.
Una
obra presentada en tapa dura, relleus a la portada i el detall del punt de
llibre en forma de cinta vermella que li dona quelcom clàssic alhora que
elegant ja que combina amb les flors de la portada.
Un
color que a la cultura oriental simbolitza la capacitat de guarir, l’amor i la
relació filial, per tant s’ha de remarcar la perfecta tria d’aquest color ja
que en si mateix simbolitza l’essència de la historia que ens vol explicar.
La
primera part és la és centra en “La llei del mirall”, una historia real a la
qual se li han canviat els noms als personatges.
La
nostra protagonista és l’Eiko, una dona molt preocupada pel seu fill Yuta, un
nen que es assetjat a l’escola, amb un marit al que no valora ni escolta i unes
relacions familiars complicades, com descobrireu.
En
un moment en que creu que res pot anar a pitjor truca al Senyor Yaguchi,
assessor i coaching que li farà fer certs exercicis per descobrir pas a pas que
potser el problema no és el seu fill, sinó que ella porta els seus propis
problemes i aquests s’han anat reflexant en les seves relacions amb els demés.
Unes
converses intimes on l’Eiko descobrirà la seva veritable ànima i com pot
canviar donant un primer pas a que canvis més profunds en ella i alhora en el
seu entorn comencin a agafar força com si es tractes d’un cicló.
Una
narració molt psicològica i profunda que ens portarà a reflexionar sobre la
nostra pròpia llei del mirall o el que actualment coneixem més com a Karma.
Només
una advertència, tingueu a prop mocadors ja que és gaire bé impossible no
deixar escapar alguna llàgrima.
La
segona part del volum s’amaga rere el títol “Com atraure la felicitat a la
nostra vida” i és el punt en que l’autor recupera la seva veu deixant els seus
personatges evolucionant i fa reflexions sobre el perdó, les relacions pares i
fills, la culpabilitat i com arribar al darrer estadi que es centra en
aconseguir una vida feliç.
Un
mirall on els fills poden avaluar-se com a pares i la seva relació amb els
seus, una introspecció que convida en poques paraules a deixar anar allò que
ens estanca i ens fa enfadar, odiar i portar un pes al cor per deixar espai a
la gratitud, al respecte i a l’amor sincer.
Bàsicament
ens convida a enfrontar-nos als reptes
de la vida com a possibilitats per a créixer i reflexionar cap a on ens volen
dirigir.
Una
obra que es llegeix en un sospir però que a mesura que aprofundim en les
paraules de l’autor descobrim que ens acompanyarà el resta de la nostra vida si
ens apliquem la llei del mirall i busquem la felicitat basada en bons
fonaments.
En
el meu consell de que el llegiu aplico la meva part de la llei del mirall.
