Per Àngela Sánchez Vicente
Amants del gènere negre i de suspens tenim novetats per
vosaltres!
Us presentem El
món no em deu res, una novel·la negra que no es pot comparar a cap altre
del gènere amb un component humà altíssim que ens farà prendre consciencia de
la soledat al món i de la necessitat d’afecte.
De la ploma de l’italià Massimo Carlotto neix un relat breu en que ens trobem a Rimidi, on
l’Adelmo, un lladregot una mica despistat i fart de la vida es cola per una
finestra per on potser no hauria d’haver entrat... o si... millor descobriu-ho
vosaltres mateixos.
A dins la casa hi ha la Lise, una ex-crupier alemanya
molt presumptuosa però amb infinitat de mancances emocionals que gaudeix de la
seva vida veient el mar .
El que havia de ser un robatori es tradueix en visites i
confessions entre aquests dos cors solitaris que han fet de tot a les seves
vides i moltes malifetes però mai s’han sentit ni bé ni realitzats.
La Lise posarà a prova a l’Adelmo amb un crim passional.
Què passarà? Què canviarà entre ells? Ell només busca la tranquil·litat i ella
netejar la seva consciència. Són dos ànimes en canvi.
Senten que el món no els necessita, que tenen els cors emmurallats
per tal que ningú hi entri però alhora s’adonen que les seves vides són
extremadament buides.
Què els ha dut a ser “males persones”? Com es consideren?
Es volen reconduir?
Crec que és entre humans que ens humanitzem i ells es
poden salvar mútuament o caure a l’abisme tots dos junts.
Realment els diàlegs i les situacions són esgarrifoses
per la realitat que transmeten.
El món seria millor sense ells?
Tantes preguntes es donen cita en les seves trobades que
no tindreu temps ni de respirar.
Novament el nostre amic Pau Vidal fa una gran tasca de traducció i ens apropa unes lletres
carregades de sentiments i dilemes. És una obra per ser desgranada, gaudida i
reflexionada amb temps.
Gràcies a Alrevés i
al segell Crims.cat podem gaudir
d’una novel·la negra des d’un punt de vista totalment nou.
És de les lectures que et sacsegen la consciència.