L’avinguda de les il·lusions

Per Àngela Sánchez Vicente

Sabeu que si una cosa ens agrada en aquest blog és presentar-vos a autors novells d’alta qualitat narrativa i crec que de l’autor que avui us parlarem és una gran promesa del món de les lletres.

Fa uns dies l’autor Xavi Barroso feia el salt al món literari amb una obra plena de llums i ombres ideal per a aquests dies en que estar a casa s’alleugera molt amb la companyia d’un bon llibre.

Per a mi ha estat tota una descoberta i m’ha enganxat des dels primers capítols per la seva delicada capacitat descriptiva, pels seus protagonistes tan particulars i únics i pel món emocional que crea al seu voltant.

Gràcies a L’avinguda de les il·lusions fem un viatge en el temps i ens plantem a la Barcelona de la primera dècada del segle XX. 

En plena setmana tràgica i enmig del fum de les bombes i de la por arriben dues germanes ben particulars i diferents a servir a la casa de la família Puig.

La Francisca i la Maria Romero veuen de seguida la dualitat entre les condicions dignes però humils del poble i de la sumptuosa opulència de les famílies acomodades de la burgesia catalana.

La Francisca somia i somia, li costa connectar amb la realitat doncs el món que ella imagina per a ella és molt millor que el que esta vivint tot i que té la força necessària per fer que els seus somnis esdevinguin realitat.

Potser l’empenta que li falta li pot donar un noi que coneix i que li robarà el cor. El lladre es diu Joan i és un jove anarquista que li mostrarà l’esplendor i la màgia del Paral·lel.

Ella somia en ser un dia ella l’estrella i que la gent es posi dempeus per aplaudir-la però ho veu llunyà i prefereix estar bé a la casa dels senyors puig mentre la vida es va normalitzant a nivell estatal.

Però un dur revers de la vida li farà replantejar-se tota la seva vida i el perquè de la seva existència.

Ella no admet la realitat com els demés i el seu cap ple d’ocellets aquest cop és a punt de salvar-la alhora que li mostrarà la solitud i els factors més negatius de l’esplendor.

Què pot haver passat a la seva vida per decidir viure al cent per cent i no deixar cap somni per realitzar? Arribarà a ser la reina del Paral·lel? Ho aconseguirà en un món governat per homes?

Aquesta obra que ens proposa Rosa dels vents esdevé una gran obra històrica on una dona rebel busca complir els seus somnis a base d’esforç.

Ho aconseguirà?

Només si la acompanyeu en aquesta gran i plaent lectura ho descobrireu!

El enigma Vivaldi

Hoy os quiero presentar una obra para los amantes de la música, de la historia, de los thrillers, de las conspiraciones religiosas, para los románticos y para los soñadores a los pies de los canales de Venecia, El enigma Vivaldi os espera.

Peter Harris nos presenta una historia con todos estos elementos y más, una aventura oscura y de descubrimiento donde las cosas no serán nada fáciles pero el lector quedará atrapado, seducido por su genial musicalidad literaria.

Todo empezará con la llegada de un joven estudiante español a Venecia, allí descubrirá un documento de uno de los grandes músicos de la historia, Antonio Vivaldi, dicho manuscrito esconde un gran descubrimiento que realizo el autor relacionado con la figura en vida y muerte de Jesucristo.

Lucio junto a María, hija de la dueña de la posada donde se hospedan seguirán su pista para hallar dicho descubrimiento, mientras entre ellos florece un amor profundo.

 El autor nos transportará con gran maestria a la Venecia del siglo XVIII para darnos un punto de referencia histórico y mostrarnos al autor y presentarnos nuevos jugadores en esta partida de ajedrez, esta línea temporal se alterna con la de la Venecia actual de manera muy equilibrada creando un solo hilo conductor al que se irán uniendo subtramas.

Cuando se toca el tema de lo misterioso y de lo religioso acostumbra a surgir la figura del Vaticano para mantener la historia y sus secretos a buen recaudo y en esta historia no podía ser menos, a parte de la secta Fraternitas Charitatis, en la que se supone formo parte Vivaldi y que mantiene una disputa interna entre hacer público o no el descubrimiento.

No seré yo quien os descubra el misterio, solo acompañando a Lucio y María por los enclaves más bonitos y secretos de Venecia como la Piazza de San Marcos o el puente de Rialto lo descubriréis.

Solo os daré una premisa, cuidaros vuestras espaldas de vuestros amigos, los enemigos vienen de frente, la traición de un amigo no se ve venir.

La prosa del autor es muy pulcra, juega muy bien con los tiempos pasado y presente, mantiene un tempo rápido y dinámico que atrapa al lector y no le deja escapar de sus garras, se puede palpar sus grandes conocimientos de la historia y a su vez se intuyen sus paseos por sus canales.

HarperCollins en su sello HarperBolsillo nos presenta esta historia en un formato muy cómodo para llevarlo con vosotros.

El primer capità

Avui us vull parlar d’una novel·la que és un veritable hat-trick. En ella hi conflueix la historia de la nostra estimada Barcelona a principis del segle XX, el naixement del Barça, quelcom més que un club, i la ploma d’un autor que no us deixarà indiferent i que ja ens va captivar amb “Barcelona. Una biografia”.

Enric Calpena ens presenta El primer Capità, una biografia que va més enllà de dates i fets, una historia on acompanyarem a un jove periodista a la descoberta de la figura de Joan Gamper, un home ple de somnis, que va arribar a Barcelona i va quedar encisat, un home capaç de contagiar la seva energia i els seus somnis donant lloc a un punt fix de la historia, el naixement del Futbol Club Barcelona, un fet que en el seu moment potser no va ser lloat com es mereixia però pels que tenim sang blaugrana és en si un fet que ens uneix amb les generacions passades de la família.

Aquesta darrera afirmació la signo com a besnéta d’un gran barcelonista a qui no vaig conèixer però a qui recordo quan veig un partit. Un fet que de manera indirecta lliga aquesta novel·la a lectors amants de la historia, del futbol i en certa manera ens apropa a un referent social a casa nostra. Un espai on l’esperit de lliures pensadors, d’homes que volien jugar sense més aspiracions ara entona un clam social. 

La portada és delicada, senzilla però plena de matisos, en colors pastel destaca el primer capità i alguns arbres de les Rambles, mentre que la font de Canaletes i el fred hivern de l’ambient es manté en un blanc i negre somort, un fet ambientador de la historia que ens vol explicar l’autor, una profunditat molt ben treballada que li dona cos i forma a la historia d’un home amb un final tràgic.

La historia comença pel final, l’enterrament de Gamper, la seva mort (el com ho desconeixia) i més d’una conversa que us deixarà amb la boca oberta.

Prepareu-vos per calçar les sabates de Manuel Amat i descobrir aspectes que ni tan sols ens plantegem saber.

De la trama no us diré res més, l’heu de llegir i és una d’aquelles lectures que corre de plana en plana i el lector no pot més que voler descobrir més tant de l’època com del personatge.

La tasca de documentació de l’autor és profunda i minuciosa, ens dona molta informació però no ens alliçona amb els coneixements, la seva prosa els fa fluir d’una manera lleugera i amb un tempo sostingut anem vivint una experiència única a mesura que les planes volen entre les nostres mans.

Edicions 62 ens regala realment el que promet el subtítol “Quan el somni d’un home esdevé una aventura col·lectiva apassionant”.

No el deixeu escapar. Aquí us deixo les seves primeres planes. Un final d’un principi engrescador.

Sal roja

Si voleu gaudir d’una gran novel·la històrica ambientada a Catalunya us heu de rendir a l’encant i a la originalitat de Sal roja.

En aquesta obra coneixereu a El llop de Cardona. 

La Catalunya assolada per la derrota del setembre de 1714 és el teló de fons per narrar les histories més quotidianes i emocionals d’un poble que va resistir la invasió de les tropes borbòniques.

Altament descriptiva ens ajuda a aprofundir en els escenaris, en les emocions dels personatges i en el moment històric que es vivia. El seu contingut didàctic és altíssim.

Ens situem uns anys abans i coneixem a en Miquel, un noi que treballa a la salina i és molt feliç amb la seva esposa, els dos fills i un tercer que ve en camí. Es pot dir que a casa seva, a la salina i allà on va és un home conforme amb la seva vida, amable, proper i amb molts amics però la seva vida està a punt de donar un gir radical.

Igual que Catalunya va perdre al 1714, ell ho perd tot... Les tropes de l’exèrcit filipista massacren el poble i maten a la seva dona i als seus dos fills. 

Ell salva la vida gràcies a la seva germana però sap que encara que estigui viu la seva vida és tristor i venjança.

L’odi envaeix el seu cor i gràcies a les descripcions de la psique d’aquest jove podem veure com es transforma en un autèntic llop despietat.

S’unirà als miquelets i la seva única satisfacció residirà en la venjança i en la recerca de justícia per la seva família.

Les dones del poble també juguen un paper molt important en el temps de guerrilla i s’expliquen de manera molt acurada els rols socials en un context en que les ombres han tenyit la muntanya i la sal s’ha vestit de sang.

Èpica, emocional, reflexiva, dinàmica... és una obra molt completa que ret homenatge a un territori que no es va donar mai per vençut i que se les va empescar per sobreviure a l’època funesta.

De la ploma d’en Ramon Gasch i de la Teresa Sagrera brolla una historia que encisa i és colpidora.

Sembla mentida com la realitat encara que sigui ficcionada supera a la ficció.

De la mà de labutxaca podeu gaudir d’una gran obra tant si sou amants del gènere històric o si simplement sou amants de les bones lletres.

No ho dubteu més, és la obra ideal per aquesta primavera!