Harry Potter i la pedra filosofal

Per Àngela Sánchez Vicente

Poc es pot dir de la J. K. Rowling que no sapiguem però des d’aquí volem aprofitar el nou “boom” del seu darrer èxit “Besties màgiques i on trobar-les” per tornar als inicis, allà on va començar tot.

Realment és difícil anar a una llibreria i no veure un stand de Harry Potter ple de gent que s’hi arremolina o botigues en que pijames, sabatilles, samarretes, vaixelles i tot el que podem imaginar està estampat amb el seu nom o amb les icones del seu món literari.

El detonant va ser Harry Potter i la pedra filosofal, llibre que gràcies a labutxaca avui tornem a reivindicar la importància de llegir-lo encara que s’hagi vist la pel·lícula o jugat al videojoc.

En un món increïble, un nadó va vèncer al assassí màgic dels seus pares gairebé sense adonar-se’n i va esdevenir llegenda. Poc en sabia ell de la seva proesa fins que un dia va rebre la visita d’un home molt alt i simpàtic que el duia cap al seu destí, cap a casa seva, en fi, cap a Hogwarts.

Ell en alguna ocasió havia notat quelcom sobrenatural en el seu ser però no hi donava massa importància fins que va arribar a l’escola de màgia i va descobrir com controlar i potenciar tot el seu talent.

A més de créixer com a mag forma una família d’amics amb el Ron i la Hermione. És la primera vegada que no es sent estrany i sent que les persones que l’envolten l’estimen.

Seguir el llegat familiar i descobrir els secrets dels seus pares seran un plus per l’estada a aquesta escola de la que ell ja porta la major part dels coneixements apresos.

Realment és un món construït amb delicadesa i que ens ha vist créixer a una generació. És sorprenent veure les cues a les llibreries amb els Harrys sota el braç tant amb nanos de quinze anys que ara descobreixen la saga com amb gent que ronda i passa la trentena que ha madurat amb ell, al seu costat aventura rere aventura.

No us passa que a vegades la nostàlgia us ve a veure?

Res millor que rellegir una saga màgica per retrobar-nos amb nosaltres mateixos i amb uns personatges que ja formen part de la nostra vida.

Kukurota. Els atletes i Els peluts

Per Àngela Sánchez Vicente

Avui venim amb recomanacions pels menuts de la casa de la mà de Kukurota, un dels grans Èxits de TV3.

Si us interessen llibre pels menuts que siguin entretinguts, dinàmics i on a més de llegir poden aprendre a partir del seu interès i comprovar amb les activitats de les darreres planes allò que han après sobre la matèria heu de caure al seu encant.

De moment us presentem Els peluts i Els atletes, dos volums en que coneixeran particularitats dels animals peluts i dels atletes en general i després podran endinsar-se i ampliar els coneixements sobre unes quantes espècies seleccionades per les seves característiques especials.

A Els atletes descobriran, entre moltes altres coses, quin és l’animal més ràpid del món, el que pot córrer més estona, el que pot saltar més amunt, o el més forçut. Una manera de viure les Olimpíades més animals. I tot amb jocs diversos per divertir-te mentre aprens.

A Els peluts descobriran, entre moltes altres coses, que els pèls dels animals no només serveixen per abrigar-se, o per espantar les mosques, o quins són els animals més grenyuts del planeta. I tot amb jocs diversos per divertir-te mentre aprens.

El gran treball d’en Jaume Sañé i Cristina Broquetes els apropa a uns coneixements que de ben segur els interessen i poden ser la base per obrir el seu sentit lector i la seva afició per aprendre més sobre allò que se’ls esmenta.

És molt bona idea que a partir d’un èxit televisiu els posem a les mans uns llibres que obren l’horitzó i els permet dirigir la seva inquietud cap a altres fonts d’informació.

Un cop més, Cossetània Edicions ens ajuda a conformar la biblioteca dels xiquets de casa amb qualitat i un format interessant i atractiu. 

A més, al ser per entregues se’ls pot educar en l’espera i l’expectativa, en el rellegir el llibrets i en repassar les activitats.

De ben segur que amb aquests volums en voldran més i més i nosaltres com a adults i mestres estem encantats de trobar i potenciar fonts didàctiques informals tan ben pensades i programades per tal que els infants s’adonin que els coneixements estan per tot arreu.

Som nosaltres que decidim quan i que aprendre.

Voleu saber quins són els peluts i perquè tenen tant de pèl?

Voleu saber quins són els atletes del regne animal i on habiten?

Vinga va! Tots ells us esperen a les llibreries!