Per Àngela Sánchez Vicente
Avui,
com a dia mundial del docent, em fa molta il·lusió compartir amb vosaltres la
primera ressenya i opinió literària que vaig fer durant la meva carrera de
magisteri.
Es
tracta del llibre Va de mestres. Un
epistolari sobre l’experiència docent, dels autors Jaume Cela i Juli Palou. Per mi és com la pedra fonamental de la
meva formació i evolució com a docent.
Crec
que hi ha pocs llibres de Magisteri que es surtin dels típics manuals o llibres
més conceptuals però gràcies a Associació
de Mestres Rosa Sensat podem gaudir d’aquesta joia.
Les
properes línies, no les he retocat, doncs m’han emocionat amb la passió que el
vaig escriure. Espero que els mestres del món em pugueu comprendre i trobar-vos
reflexats en alguna paraula.
“Aquest
llibre, a partir de cartes que
s’intercanvien els dos autors ens deixen veure les preocupacions i motivacions
de l’educació en el moment en que va ser escrit.
Surten
a la llum temes destacats com ara: el temps que es dedica a la reflexió, la burocràcia
i importància dels càrrecs dins l’aula, el treball en equip, la col·laboració
de les famílies, el tracte del dol, l’aprofitament de les sortides com a recurs
educacional, la poca preparació de les reunions, el pas de la LODE a la LOGSE,
la por davant els canvis de llei, la poca autonomia de les escoles, la mort de
Maria Aurèlia Capmany…
Pot
semblar molta cosa però al llibre surt de manera molt subtil a partir del dia a
dia i es veu molt clar el paper de cada aspecte anterior i les seves
connexions.
En
un primer lloc crec que el més positiu és que no es desprèn de quina escola
parlen, es a dir, podem pensar que allò que diuen passa o no a totes les
escoles, sense cap distinció.
Un
segon punt a destacar són aquelles cartes on es parla dels efectes de la LODE i
la por que els fa l’aplicació de la LOGSE; es veuen els punts claus de cada
llei sense ser un tractat legislatiu. El llenguatge planer ajuda a la
comprensió del que ens volen transmetre.
Sintetitza
el que molts de nosaltres sentim “Mentre puguem disposar d’alguns pares i
algunes mares que regalen part del seu temps i d’alguns monitors o estudiants
de pràctiques, podrem tirar endavant aquesta experiència”, donen molta
importància a la col·laboració per part de tots per tirar endavant un bon
projecte educatiu.
Hi
ha algun aspecte que es tracta amb tanta brevetat que queda coix si no tens
gaire coixí de coneixement seria bo fer-ne una ampliació. Seria el cas de la
mort de Maria Aurèlia Capmany i el tracte del dol.
Aquest
llibre és recomanable a tothom que comenci a endinsar-se al Magisteri i a la
gent que li han agradat altres llibres d’aquests autors com ara: “Amb veu de
Mestres” o “Calaix de Mestre”. Tracten temes que ens preocupen però des de la
veu de l’experiència.
El
seu llenguatge planer i els capítols curts fa que la lectura sigui molt amena i
la pugui fer tothom.”
Feliç
dia mestres, la vostra tasca és indispensable pel futur dels infants!
