Fanbooks ens torna a sorprendre
amb una saga a l’alçada de les seves publicacions anteriors com “Els jocs de la
fam” o la saga “Divergent”, aquest segell apunta cap a un públic juvenil amb
ànsies d’aventures, on el món dels adults no és un obstacle per gaudir d’una
experiència vital pels protagonistes, on ells es poden identificar molt
ràpidament amb ells i crear una espècie de vincle que els manté enganxats a una
bona historia i no a una consola de videojocs.
El corredor del
laberint és la primera entrega de la saga que porta el
mateix títol i que va precedida per:
“The Maze Runner, The Scorch Trials”, “The Maze Runner, The Death Cure”,
“The Kill Order” i “The Maze Runner, Secret Files”.
Aquesta primera
part ja la podreu veure a la gran pantalla de la mà de 20th Century Fox.
Ha sigut tan gran
l’èxit d’aquesta saga que l’autor, James
Dashner, diu que ja està preparant una continuació.
El corredor del
laberint situa al lector en una època indefinida on els protagonistes van sent
dipositats un a un, mes a mes, en una clariana i on la seva ment només recorda
el seu nom. Aquests joves s’han anat organitzant per sobreviure, de manera que
junts puguin sortir de la clariana on viuen, el problema és que aquesta
clariana esta envoltada per un laberint que varia cada nit i on viuen Grius
(uns monstres esgarrifosos).
La vida a la
Clariana sembla en equilibri fins que hi arriba un noi nou, en Thomas, un jove
curiós que vol descobrir com sortir i considera que allò no és vida, sembla que
la seva ment no està del tot en blanc i recorda una frase “Tot canviarà”, però
què canviarà? Estaran preparats pel canvi?
Els personatges són
molt diferents entre ells, des d’en Chuck, un noi que carrega amb el seu
parloteig, l’Alby que sembla que aporti la idea de cap visible i dona molta
importància a les normes i regles per mantenir l’equilibri, en Newt que sembla
un conseller i en Min-Ho que és el cap dels corredors, els joves que cada dia
recorren en laberint intentant crear un mapa per poder sortir-ne i en Gally, ve
aquest millor el jutgeu vosaltres mateixos.
I, la última
persona en arribar a la Clariana i la última, serà una noi, la Teresa. Tant
ella com en Thomas tenen alguna cosa en comú que anirem descobrint mica en
mica.
¿S’enfrontaran els
nois al laberint?, ¿Podran sortir d’ell?, ¿Aquesta és la seva salvació o els
portarà a començar de nou?
La narrativa de
l’autor és molt dinàmica, posa molt ràpidament al lector en situació, el
convida a descobrir que hi ha més enllà de la clariana i deixa una sorpresa
bruta al final que només l’encoratja a demanar que arribi ben aviat la següent entrega de la saga.
La confessió d’en
Thomas sobre allò que recorda i com la població de la Clariana s’haurà
d’enfrontar al dilema de quedar-se on son o lluitar per la llibertat, dividirà
el grup i ens mostrarà com l’esperit de lluita i superació no està regit amb
l’edat, sinó amb l’anhel de cadascú.
Després d’haver
llegit la novel·la, he caigut a la temptació de veure la pel·lícula, i quin
error més garrafal per part meva. Els tempos no s’ajusten, el poder de la
imaginació trairà al lector i com és obvi, intentar condensar la història en el
temps d’una pel·lícula deixa molts aspectes fora.
No us puc dir res
més que: “RECORDA.SOBREVIU.CORRE”. L’aventura tot just acaba de començar.
