Per Àngela Sánchez Vicente
Tres obres d’una gran qualitat tant pel que fa a les descripcions dels escenaris com per la dimensió que dóna als protagonistes i a les trames que neixen dels seus fets juntament amb el factor més important que és la generositat que té amb el lector d’oferir-nos una obra sobre la seva pròpia nissaga.
En tots els seus llibres obre el cor i el calaix de la memòria per teixir obres en la que tots ens podem veure reflectits en sentiments i emocions i en l’amor i admiració vers la família.
Aquesta darrera obra és un xic nostàlgica però alhora obre una finestra d’esperança en un futur.
S’entén que escriu des de la professionalitat però la sensibilitat embolcalla cada una de les seves paraules.
Aquesta obra és un homenatge a la seva mare i al que va ser la seva vida i com el va ajudar a ell i a tota la família a mantenir-se en peus.
Una dona ferma, intel·ligent, vital, lluitadora i molt familiar que, malauradament, envelleix amb Alzheimer.
Amb aquesta obra cobreix un període històric contextualitzat des de la visió social i protagonitzat per un trencaclosques d’imatges familiars que ens fan reflexionar sobre aquesta malaltia tan cruel que difumina a les persones que ho pateixen i a tota la família.
Sembla mentida com algú tan lluminós pot minvar en si mateix a causa d’aquesta malaltia.
Gràcies a la seva obra i a les seva paraules ara ja és eterna en aquestes pàgines que ens ofereix Columna.
Reconec que ha estat una lectura que et transforma, et fa més humà...
Per als que heu llegit els anteriors volums teniu una tercera part reflexiva i intimista que us agradarà i manté la qualitat de les anteriors.
De ben segur que si el descobriu amb aquesta trilogia no podreu deixar passar per alt els seus altres títols com “La maledicció dels Palmisano”, “El fill de l’Italià”, “La Senyora Stendhal” i “Mar d’estiu: Una memòria mediterrània”.
És un mestre de les bones lletres, la novel·la històrica i la naturalesa humana.
És una carícia per l’anima.
