De la mà de Sylvia Day ens retrobem amb en Gideon y
la Eva, la seva historia turmentosa d’amor, gelosia, malsons i pors va començar
amb “No t’amago res” on es varen conèixer, van continuar en “Reflectida en tu”
i en “Lligada a tu” semblava que la historia tenia un final proper, però
l’autora ens sorprèn amb una continuació al nivell de les anteriors Captivada per tu i amenaça a continuar
en breu en “Sempre amb tu” que trobarem també a Columna Edicions, en castellà a Espasa.
La saga de la
historia d’aquests dos personatges tant diferents com semblants va sobtar per
la magistral combinació entre el gènere rosa picant i el gènere més negre,
encara que en aquesta darrera entrega el gènere negra només apareix en forma de
taques deixen que predomini una novel·la més intimista i profunda on les pors
dels personatges decideixen ancorar la historia.
És pot crear un
futur sòlid amb un passat vulnerable? S’ha de protegir a la parella o s’ha de
compartir la carrega de la vida entre tots dos?
Les ferides del
passades han deixat greus cicatrius en tots dos, però l’Eva creu que confiant
en les persones adequades i compartint el seu dolor podrà tirar en davant i
construir un futur amb el seu home perfecte d’americana i armilla, d’altra
banda en Gideon és una persona que necessita controlar-ho tot i per això s’ho
guarda tot a dins fins a tal punt que els malsons no el deixen dormir, ell creu
que amb el seu angelet al costat res de dolent pot passar, però de vegades
aquest angelet és una mica dimoni.
Aquesta entrega afluixa
una mica en dinamisme i acció, segurament aquest aspecte ve donat a l’alt
nivell de les anteriors i al fet que des de la darrera publicació a passat
força temps i l’autora reprèn la historia sense fer-nos un breu recordatori del
que ja ha succeït i costa tornar a trobar-hi el punt. És un retrobament una
mica fred per part del lector.
Els personatges
secundaris con en Cary o en Mark creen un contrapunt on ens demostren que totes
les relacions son diferents, amb alts i baixos, amb sorpreses inesperades i amb
compromisos sincers.
També trobo molt
interessant la perspectiva que l’autora li dona al psicòleg, el Doctor
Petersen, els seus consells són assenyats i m’agrada la manera en que força la
situació sense gairebé no dir res i com aconsegueix que aquests mica en mica
mostrin la seva ànima.
Una historia d’amor
tempestuosa que mostra els aspectes més difícils de conviure amb certs tipus de
parella però que dóna un bri d’esperança a un amor impulsiu i profund on les
brases no deixen de cremar encara que de vegades es refreden una mica.
Prepareu-vos per
retrobar-vos amb uns vells amics Crossfire.
