“Oh vosaltres els que entreu,
abandoneu tota esperança”
Infern, cant III, sentència 9
Aquesta frase de
la Divina Comèdia de Dante Alighieri, serà un referent per a tots aquells
lectors que s’endinsin en els Cants de les terres dividides I, o millor conegut
com Infern.
Estem massa acostumats a considerar la lectura juvenil
com a lleugera i mancada de profunditat, però he de reconèixer que la tasca de Francesco Gungui en traslladar un dels
grans clàssics com la Divina Comèdia fins a les mans dels joves per mitjà de
referències, més o menys directes, en un
món futur on l’oligarquia s’imposa a la democràcia és aclaparador.
Una novel·la que promet continuïtat i que convida a
lectors no tan juvenils a endinsar-se en un món profund, fosc i molt perillós. El
món ha evolucionat i canviat, l’oligarquia domina la societat, uns pocs
privilegiats viuen al Paradís, on la inconsciència del que hi ha més enllà dels
murs els provoca una sensació de benestar, encara que no deixa de ser una gàbia
d’or, Europa és on viuen els treballadors, els pobres, unes ciutats regides per
controls policials, per la llei de la por i on si infringeixes la llei t’envien
a l’Infern, un lloc construït a mena de presó de màxima seguretat i amb
voluntat d’espantar la població per mantenir-ne un control absolut.
Quina eina més poderosa és la por, amb ella no hi ha
felicitat ni llibertat possible, tampoc sense ella hi ha poder.
Però, que passaria si algú del Paradís vulgues
escapar-ne? I si l’amor entre dos joves de mons diferents es veies en una
situació extrema? I si el seu passat dirigís el seu futur? I si la veritat els
mostres qui són ells en realitat?
Els nostres protagonistes són l’Alec, un jove d’Europa
que marxa a treballar al Paradís acompanyat de la seva mare i la seva germana
petita Beth, allà coneixerà la Maj, filla d’un del Oligarques, una jove
inquieta que vol descobrir que s’amaga més enllà de casa seva, vol descobrir el
món real, però no està preparada per afrontar-ne les conseqüències.
La Maj, es condemnada a l’Infern, un lloc recreat a
l’imaginari de Dante, on cada cercle es destinat a un crim i on els condemnats
reben el seu càstig segons la llei del talió i de manera pública, a totes les
catedrals d’Europa es veuen imatges de l’Infern. Ella és innocent, però no pot
fer res més que intentar sobreviure. L’Alec descobreix que hi ha un camí per
sortir de l’Infern i salvar la Maj, així que provoca la seva pròpia detenció.
Es trobaran a l’Infern? Moriran? Viuran? Aconseguiran
mantenir la seva humanitat en un lloc inhòspit on regna la llei del més fort?
Una narració que comença pausadament presentant no tan
sols els personatges, si no que es recrea en l’ambient, amb les diverses
maneres de viure, amb els somnis de les persones i en la descripció d’un poder
suprem ple de traïcions i injustícies, però un cop els protagonistes es troben
a l’Infern les narracions són més fluides i dinàmiques, agafen aquell punt
d’intensitat que necessita l’acció, com si l’adrenalina fluís per la tinta de
l’escriptor.
Si us va agradar la trilogia dels Jocs de la Fam, aquesta
nova saga us està esperant.
Fanbooks presenta una aventura amb
tocs profunds, reminiscències de cultures i mites com les amazones, els cervers
o el minotaure, també compta amb l’element sentimental centrat en l’amor dels
nostres protagonistes i en l’amistat que compartiran amb algun dels altres
condemnats, sense oblidar-nos del poder, de la traïció i de l’esperit de
supervivència.
Una aventura de proporcions dantesques on tot es
correspon amb el que succeeix a la comèdia, tot hi va començar i tot hi
recomençarà.
