Ningú Owens, “Ning” per als amics, és un nen com qualsevol altre. Bé, seria del tot normal si no visqués al cementiri, no fos educat per fantasmes i el seu tutor no fos un vigilant solitari que transita entre el món dels vius i dels morts.
Però el perill més gran per a en “Ning” no s’amaga al cementiri, es troba al món dels vius: és allà on viu un tal Jan, l’assassí de la seva família…
Després de Coraline,(una petita obra mestra que ha estat duta al cinema), Neil Gaiman, autor veritablement prolífic, no ens havia regalat cap altra història juvenil, tot i que havia continuat publicant tant còmics com històries per un públic de més edat.
El llibre del cementiri ens apropa a la història de Ning Owens, un caganiu que de ben petit va perdre els pares i la germana assassinats per un desconegut anomenat Jan.
Aquella maleïda nit va salvar la pell per la més pura casualitat, o no?, sent adoptat pels senyors Owens i tots els residents del cementiri, complint amb la última voluntat de la mare del Ning, diminutiu de Ningú.
Com els fantasmes no poden sortir del cementiri, el “solitari” Silas se’n fa tutor i a mesura que el nen creix l’ensenya des de llegir amb les làpides a gramàtica, literatura… tots els fantasmes aporten quelcom. També serà educat per la senyoreta Lupescu, que no és el que sembla.
En Ning té la Llibertat del Cementiri, per això tot i ser humà pot creuar parets i moure’s per tot arreu, ja que és un gran aventurer curiós. Al cementiri també coneix a humans, i fora del cementiri farà una amistat molt especial amb Liza Hempstock, un esperit molt especial.
Amb el pas dels capítols descobrirem una trama que enfronta el Gremi dels Jans amb la Guardia de l’Honor, una història que es remunta a l’Antic Egipte i on s’enfronten el poder del bé i del mal.
És un llibre molt ric en els detalls. M’agraden molt, els personatges, les ambientacions, les petites aventures, i com hi ha elements que van apareixent al llarg del llibre creant una visió molt diferent sobre la vida i la mort.
Les seves il·lustracions, gòtiques i recarregades, excessivament fosques i grotesques li donen un punt de realitat en el context. El ritme d’alternança entre capítols trepidants amb d’altres molt més pausats i reflexius, dóna un aspecte relaxat a la narrativa.
Estrella Polar fa un gran regal al públic juvenil i no tant juvenil per aquestes vacances.
