El negre és relaciona amb la foscor, el dolor i la tristesa, però també denota poder, misteri i estil, sense oblidar que simbolitza la mort i el dol. Per això mateix us animem a regalar-la amb una bona novel·la negra.
Ens enfrontem a la
novel·la negra guanyadora de VIII Premi Crims de Tinta 2017 Temps de rates d’un autor que per a mi
és més un amic i un gran encantador de serps amb la seva vessant d’editor a
“Llibres del delicte” com amb novel·les anteriors com: “Independència
d’interessos”, “Els
silencis dels pactes”, el seu relat a “La
reina de diamants” o “Contra
l’aparador”.
Primer de tot i
saltant-me tot el protocol d’una ressenya us vull parlar del nostre Marc Moreno, un home lluitador,
positiu, intel·ligent, amb una gran visió de futur i una mica inconscient al
saltar al buit amb una editorial de proximitat que ha resultat ser tot un èxit
tant en autors, en títols com amb una gran qualitat.
Aquest és l’home,
l’escriptor i l’editor que amb gran reconeixement de RBA La Magrana ha rebut el reconeixement que al meu modest entendre
encara li mancava.
Dit tot això i esperant que em perdoneu la llicencia us convido a visitar
La Verneda, un barri del extraradi on un narrador molt protagonista ens
presentarà una situació complicada. Tot començarà amb la trucada a la porta del
veí, l’Eloi li obre i es troba amb una motxilla negra que ha de guardar, en
aquesta hi ha vuit quilos cocaïna.
Quant de temps s’ha de cuidar el d’un altre? Que passaria si se n’agafes
una mica o una mica massa?
Un thriller on no només es toca el drama de la droga, de l’alcohol, de la
prostitució, de les màfies, traficants amb ganes de pujar en l’escala del
negoci, una historia dura on la marginalitat conviu amb el pessimisme, on les
places es transformen en forats negres on la vida de molts canvia a canvi de
farlopa o de quatre duros i on alguns mossos són més que corruptes.
Els lectors d’aquest gènere som voraços, impacients i selectius per això
estem d’enhorabona al tenir un cop més una obra d’en Sebastià Bennasar entre mans.
Ens ha conquistat amb anterioritat amb títols com “El país dels crepuscles”
i “On mai no creix l’herba” i en les seves incursions en altres gèneres però el
que cal destacar és la seva forta vinculació al món de les lletres com a
precursor i divulgador de les lletres catalanes.
Amb la seva nova novel·la titulada L’imperi
dels lleons ens trasllada al millor de les bandes criminals i les
màfies.
Oblideu tot el que heu llegit fins ara de màfies mal ambientades o super
produccions que heu vist en les que al final es perd la essència del missatge
central i aboqueu-vos a aquesta lectura.
Dir que és una historia ferotge és quedar-se curt. Té les dosis adequades i
necessàries de crim, d’investigació, de venjança, de sentiments i de trames al
voltant de la França dels anys setanta que ens deixarà perplexos i amb ganes de
més.
Les trames de les bandes s’estenen fins al tràfic de drogues, la
prostitució, els diners bruts i els diners fàcils tant dels rics com dels
pobres. La delinqüència no entén de classes socials encara que sempre hi ha una
escala de poder que domina.
De la mà de Crims.cat tornem a demostrar com no cal
anar massa lluny per trobar literatura de la bona sense anar massa lluny de
casa nostra.
Costa molt
traslladar a unes breus paraules tot el que la millor dama de negre catalana
transmet en les seves novel·les, on la humanitat o no tanta, les virtuts i els
defectes, els crims més esfereïdors i la sang vesada traspuen plana rere plana
arribant a l’ànima de cada lector.
Anna Maria Villalonga torna a
sorprendre amb un nou títol a la col·lecció de Llibres del Delicte.
El somriure de Darwin és una novel·la amb un rerefons generacional, on tres
personatges creuaran les seves vides de manera curiosa i on les llàgrimes
s’escaparan de les seves paraules.
Sé que us estic presentant una novel·la negra, que m’hauria de centrar en
aquest fil conductor, però no puc, s’ha superat a si mateixa creant uns
personatges tan reals, mundans i detallats que m’han deixat fora de combat.
Una novel·la
profundament psicològica, amb una estructura desconstruïda on el fet d’un
argument d’assassinat amb el seu testimoni presencial i un condemnat, ja sigui
culpable o no, mostra no tan sols la tristesa de la soledat en una societat
immensa, sinó de la injustícia moral i del prejudicis.
Proa Edicions ens convida a
visitar al nostre amic Harry Hole de la mà del seu autor Jo Nesbo a la seva darrera novel·la La set.
Aquest nou i addictiu
volum reprèn els fets a partir de Policia, la darrera entrega de Harry Hole,
uns anys més tard. En Harry segueix fent de professor a l’escola de
policia, i tot d’una s’assabenta que en Valentin torna a passejar-se
lliurement pels carrers d’Oslo.
Per acabar-ho d’adobar,
en Truls Bernsten, el seu enemic del cos, comença a treballar a Homicidis,
sota les ordres de la Katrine Bratt. L’assassí contacta amb les seves
víctimes a través de Tinder i, tot d’una, en Harry s’adonarà que potser no és
en Valentin l’assassí, i que algú altre, encara més perillós, està jugant
amb la policia noruega…
Avui em sento una mica cohibida al fer aquesta ressenya, com dir tot allò
que vols dir sense caure en típics i tòpics? Aquesta és la sensació que
m’enfronta al full que tinc al davant per fer-vos cinc cèntims del Premi
Planeta 2016.
Dolores Redondo, una dama negra molt minuciosa en el detall i que ens
acostuma a traslladar a zones rurals on l’ambient es recrea en personatge per
si mateix alhora que desenvolupa una tram complexa i ben definida a partir d’un
succés fosc que canviarà la vida de molts personatges i ens mostrarà les
misèries més humanes.
Columna ens presenta Et
donaré tot això amb una portada que convida a fer-se moltes preguntes, una
finestra rodejada d’heura a la tardo i un home pensatiu, trist i afligit
s’amaga rere els vidres entelats de la humitat. Quina és la historia que ens
vol explicar? Què sent i amaga al seu interior com el seu cos físic s’amaga
dins la casa?
Un treball difícil el que ha realitzat l’autora al plasmar plana rere plana
no només un thriller amb grans dosis psicològiques, sinó que transforma la pena
i dolor de la pèrdua en una lluita en la recerca de la veritat.
Una recerca que portarà al lector a la infància de l’Álvaro, a les seves
amistats, a començar a estirar d’un fil que mica en mica, pas a pas es va
transformant en una corda una mica més gruixuda que finalment es transformarà
en la veritat i soga de l’assassí.
Hoy estamos muy contentos y agradecidos por las
novelas de Pierre Lemaitre que se
despide de su tetralogía protagonizada por Camille Verhoeven por todo lo alto.
De esta saga o colección nos ha enamorado todo;
desde la simpleza y fuerza de los títulos que siempre se corresponden con el
motivo de la novela o la austeridad cromática de la portada que nos ayuda a
llegar al sentimiento de rabia e introspección de nuestro protagonista a la vez
que dan la bienvenida a una novela negra de lo más elegante.
La pluma audaz del autor ha enamorado a medio mundo
y no es de extrañar para nada pues la trama general como la de cada volumen nos
encierra en un bucle de intriga sin precedentes y una investigación excepcional
por un protagonista que entremezcla su personalidad profesional con los
sentimientos más humanos y personales.
En esta última entrega titulada Camille nos habla más de él y podemos
ver cómo se cierra un ciclo y el personaje se ha ido sobrescribiendo y
perfilando hasta llegar a un realismo que nos deja totalmente asombrados.
En esta entrega le darán en donde más le duele. Su
amada Anne será víctima de un violento atraco en una joyería de los Campos
Elíseos y él no quedará impasible.
Poco os
desvelaremos pues si ya le conocéis de sus novelas Irène, Alex, y Rosy
& John sabréis que actúa por impulsos y le importa poco saltarse los
límites de la ley. Para él solo sirve atrapar al delincuente cueste lo cueste y
pese a quien pese.
De la mano de Alfaguara podemos disfrutar de este
grandísimo personaje al que muchos ya comparan con Maigret o con Poirot.
La literatura de James Patterson ya nos enamoró con “Vías
cruzadas” y la increíble construcción de su protagonista Alex Cross.
¿Os gustó, verdad?
Entonces estáis de suerte pues el autor vuelve con una nueva novela, con lo
mejor de Un caso de Alex Cross con
una nueva vuelta de tuerca de la mano de Duomo
Ediciones.
Realmente todas las
críticas que lo sitúan en la cima del mundo del thriller están acertadas y no
son falsas opiniones para encumbrar un libro si porque sí. Es un éxito
merecido, cuando tienes entre manos una novela de este autor sabes que no vas a
dormir, que alargaras tus ratitos libros para leer y que desgranaras una
historia que te dejara sin liento.
En este nuevo caso
titulado La hora de la araña nos
presenta a nuestro amigo Alex que intenta frustrar un asesinato de gran
envergadura y daños colaterales estratosféricos.
La hija de una estrella
de la gran pantalla Hollywoodiense y el hijo del secretario del Tesoro están en
manos del asesino más brutal.
Es un thriller
psicológico con un ritmo trepidante que no te deja ni un momento para la pausa
y cada vez que crees que tienes la verdad entre manos se te esfuma pues los
giros constantes te llevan a un interrogante permanente que solo se resuelve al
final de esta novela.
Es frenética,
vital, con una trama construida a la perfección y protagonizada por unos
hombres que con su psique tan bien descrita nos muestra el infierno humano y a
la vez toda su luz.
