Quina sensació més
estranya m’ha entrat mirant la darrera publicació del nostre amic Ricard Mirabete, una portada tota
blanca que emmarca un títol com Nuclear que
trobem dins la col·lecció Llibres de l’Afrau, d’Edicions Terrícola.
Abans de ni tan
sols obrir el llibre ja t’omple la ment de preguntes, quina relació hi ha entre
el blanc i el nuclear? Per que aquesta simbiosi que ja sembla funcionar a
primer cop d’ull et convida a entrar a una atmosfera que t’envolcallarà?
En Ricard és un
autor paradoxal i de contrapunts, juga amb les llums i les ombres, amb la
intimitat de la veu de la persona amb la pèrdua i transformació, en crear un
camí des de que comença a escriure fins a un destí dedicat a cada lector i a la
seva interpretació del poemari.
La seva visió del
món, dels racons de les ciutats, del punts geogràfics destacats, de les
persones és molt peculiar i alhora reconforta.
Si hagués de
resumir o millor dit comprimir l’ànima
d’aquest poemari trobo les paraules més escaients a “Cançó de l’estar al punt
extrem” quan els seus versos ens recorden:
Tot és en això: Viu!
Tot i l’esperit
vitalista en general que les planes recullen, en aquest poemari es recull una
melangia permanent, una pèrdua que forma part de la pròpia existència i que
alhora és foscor i alhora és llum, de la mateixa manera que tot final és
l’inici de quelcom nou, com l’horitzó es per a uns deixar de veure la barca que
s’allunya, aquell punt és el primer pas per veure-la des de l’altra banda de la
mar.
Intentar copsar un
poemari en una ressenya és força complicat, Nuclear l’hem llegit diverses
persones diferents i a cada una ens ha agradat un poema per sobre dels altres
diferent, cadascú n’ha extret arran de la seva pròpia vivència cosa que
considero molt enriquidora, potser avui un poema m’ha passat desapercebut, però
potser demà serà aquell que em donarà consol.
Us presentem un poemari
que comença amb blanc “Elogi dels cims més blancs”, una anàfora excel·lent del
jo, i acaba en blanc “Geometria del blanc”, ara us toca descobrir per vosaltres
mateixos si el blanc té diverses tonalitats.
