Per Àngela Sánchez Vicente
Avui us presento una obra que m’ha entendrit, m’ha fet
riure, emocionat, m’ha fet sentir viva, conscient del meu present, valorar el
que tinc i ser una mica més feliç.
La lectura de Som
una família m’ha canviat! És una novel·la elèctrica, es com una tempesta
violenta en un plàcid dia d’estiu... s’ho emporta tot per davant amb la força
de la naturalesa!
Ens trobem a la Itàlia dels anys setanta amb uns
personatges que ens enamoraran però sobretot el seu protagonista, el petit
Almerico, un nano que amb menys de quatre anys ja sap llegir, escriure, fer
operacions matemàtiques i imaginar.
El que millor sap fer és imaginar tot i que contrasta amb
el món teòric que domina, ell vol somiar i canviar el món, però el primer repte
és assumible alhora que una mica complex: l’Americo vol la casa perfecta per la
seva família.
El seu pare i la seva mare juntament amb la seva germana
petita Vittoria l’ajudaran en la gran proesa.
És summament vital i ens ajuda a veure el món a través
dels coneixements del nen i al mateix temps de la seva innocència, il·lusió i
el fet de creure’s amb superpoders.
La idea d’en Fabio
Bartolomei és brutal i queda plasmada a la perfecció en aquesta novel·la.
Les nostres emocions es barrejaran, rebrem una bufetada
de realitat i no sortirem de l’aventura essent els mateixos.
Aconseguirà la casa somiada? Què és la casa somiada? Qui
la conforma?
Gràcies a Angle
editorial que ens ofereix la
traducció d’aquesta aclamadíssima obra podem reconèixer allò que deien
els filòsofs en que tenir un lloc on anar o una llar era ideal, tenir una
família que t’entén i et recolza sempre és immillorable però si tens ambdues
coses ets un escollit.
És delicat, subtil, tendre, dolç, alternat amb cops
d’ironia i frescor que ens marquen a foc el profund i potent missatge que ens
ha de donar. Realment la literatura val la pena si no t’és indiferent i et
motiva a canviar i és el cas d’aquesta gran proesa feta lletra.
Un nen “diferent” està a punt de canviar-vos la vida.
Us atreviu al canvi?
