Avui
us vinc a presentar el darrer pot de confitura que ha caigut en les meves mans,
res millor que un nou exemplar de la col·lecció Emocions de Editorial Comanegra, uns llibrets
petitons però que amaguen grans i profundes reflexions.
Avui
us vull presentar El principi del cercle,
una historia de Michi Kobayashi i en
la que ens podrem identificar tots.
El
nostre protagonista és en Hikaru, un noi de tretze anys que viu amb els seus
pares, la seva germana Mei a marxat a estudiar a la Universitat. El seu pare és
periodista i la mare treballa al Museu.
Ell
va a l’escola i te un amic per internet amb qui xateja, però a casa cada cop
parlen menys, els senyors Hamamoto sopen cada dia amb el seu fill però tots
tenen el mòbil a la taula i el cap en un altre lloc.
A
l’escola s’avorreix, a classe juga amb el telèfon i al pati no juga amb els
companys, xateja amb el seu amic.
Un
dia en Hikaru coneix a una senyora gran una mica estranya, la Eiko, qui li
parla de la importància del contacte, de la necessitat de ser abraçats i
escoltats, de la necessitat de comprendre el llenguatge no verbal i si
l’afectiu.
La
visita de la seva germana i el comentari d’ella sobre el silenci que hi ha a la
casa el fa pensar en les paraules de la Eiko i així és com comença una
investigació com un gran periodista sobre les persones que coneix.
Mica
en mica descobrirà la empatia i la importància de rebre l’escalfor d’algú
proper i el consol que pot donar i rebre, aquest és el gran secret del cercle
màgic, comença en una mà i continua en l’altre persona.
Aquesta historia parla del problema de la
desconnexió entre les persones i la barrera que s’acaba imposant en forma de
mòbil, una realitat que podem observar en qualsevol cafeteria, a l’autobús o en
grups de joves.
Amb
un llenguatge molt proper l‘autor planteja un problema real, social i actual i
ens ofereix un capítol final “La comunicació i el contacte” amb recomanacions
pràctiques per millorar les nostres relacions personals.
No
voldria acabar aquesta ressenya sense recollir el subtítol “Descobreix el valuós poder que tots tenim a les nostres
mans”.
Quina
gran veritat! Cadascú de nosaltres és el principi d’un cercle que podem tancar
amb un altre, però recordeu.. tot té un límit.
