dijous, 16 de maig de 2019

Els àngels em miren

Avui ens retrobem amb un gran conegut de la casa, Marc Pastor és capaç de captivar-nos amb qualsevol gènere que signi amb el seu nom, la seva darrera novel·la “Farishta” no deixa a ningú indiferent i el seu relat que trobareu al recull “Mossos d’esquadra. Els casos de ficció” ens donen una lliçó de la seva feina.

Amsterdam llibres ens presenta amb una portada que personalment m’ha encantat una història que marca la nostra ciutat. Sota un cel fosc i una ciutat il·luminada plena de vida ens reflectim en uns ulls que ens miren, un rostre femení que ens demana quelcom que no podem desxifrar,  encara, i unes ales daurades que presideixen l’estampa.

Aquesta és la presentació visual de Els àngels em miren, quan parlem d’àngels cadascú en te la seva visió particular, el de la guarda, el castigador...

L’autor reconeix que aquesta novel·la ve marcat per la desgràcia que vàrem patir el 17-A, un absurd atemptat a casa nostra que és va pagar amb massa sang i que alhora ens va fer sentir orgullosos de la nostra gent, els serveis d’urgències i dels mossos...

Ens situarem al barri de Sant Andreu en una República catalana on apareixen el que semblen ser uns assassinats rituals, dos cossos amb unes ales angelicals tatuades, però la vida a la ciutat no para i d’altres crims es succeeixen.

En aquest moment és quan pren rellevància el cos dels mossos en tots els seus estaments i divisions, tots treballant en una mateixa línia i ajudant-se mútuament per poder tancar un cas que no és gens senzill.

Una obra coral i poc convencional on els policies s’allunyen dels estereotips de Sherlock Holmes o de Harry Hole per treballar en equip encara que la cara més visible serà la de Abraham Corvo, un guineà perspicaç i molt intuïtiu que porta un esperit dins, una foscor capaç de veure’n una d’altra, un policia que empatitza amb les víctimes per mitja de la seva carn, i en aquest punt he de parar per no fer un spoiler que no em perdonareu.

Estem davant una novel·la negra que ens mostra la ciutat menys turística, la de tots aquells que hi vivim i a l’hora fa honor a la seva feina fora de la literatura mostrant-nos l’engranatge dels que vetllen per la nostra seguretat.

La seva prosa és com un cant de sirenes, comences a llegir i no pots parar, la trama és absorbent, només saps que encara no saps res i necessites més planes, més detalls i calçar una mica més les sabates de Corvo per arribar on l’autor ens vol portar.

Realment amb els seus girs argumentals ens fa ballar al so que toca i acabem sent com en el títol els àngels que miren des de fora de la lectura allò que ens va mostrant.

Mai no se’n te prou amb la ploma de Marc Pastor.