Per Àngela Sánchez Vicente
Edicions 62 ens regala una novel·la única
en la que els sentiments retrobats, la memòria, allò normal i anormal, la
felicitat i la realitat es donen la mà d’una manera increïblement compassada
amb la capacitat de deixar al lector amb la boca oberta, els pels de punta i la
pell de gallina.
La darrera aposta titulada Que tot sigui com no ha estat mai ens mostra com un jove reflexiona
sobre la seva infantesa i com la va viure.
El que destaca és que el nen que va ser era el fill del
director d’un centre psiquiàtric i el nen va créixer en aquell ambient sense
qüestionar-se res i sense jutjar a les persones que hi estaven ingressades.
Tant de bo que tots poguéssim ser com nens i mirar amb
ulls purs i lliures tot allò que ens envolta i sempre ser capaços de trobar una
paraula amable sobre el nostre entorn, en diuen immaduresa o inexperiència o
fins i tot que els nens no estan “curtits”... al que jo em pregunto: Qui és més
madur? El que essent gran jutja a tort i dret o aquell infant que simplement
observa i estima?
El nen protagonista no ha conegut cap altre realitat, la
seva infantesa està plena de moments al psiquiàtric compartint vivències i
anècdotes amb els que estaven per allà. El Joachim, el nostre nou amic, només
intenta cridar l’atenció del seu idolatrat i adorat pare mentre a casa només
sent baralles entre els seus germans.
Si, el protagonista i l’autor es diuen igual doncs l’obra
és autobiogràfica, un punt positiu extra de més per en Joachim Meyerhoff que a més de tramar una obra excepcional i
fer-nos pensar en la manera que vivim, té la capacitat de despullar les seves
vivències, experiències i emocions sense cap pudor.
Costa més despullar el cos o la ment? Que cadascú
respongui però jo ho tinc ben clar i la seva valentia és una lliçó més en un
món on els valors cotitzen a la baixa.
És una novel·la vital, excepcionalment tendra i alhora
dura, real i amb aquella nostàlgia de que temps passats sempre foren millors.
És un gran còctel en el que no hi falta cap ingredient
doncs durant la seva lectura pots riure i viure la historia com un nen però en
acabar-lo no pots evitar pensar en els fets verídics que s’esmenten i com ho
viurien en la pròpia pell.
Per nosaltres una bona novel·la és aquella que a més
d’enganxar-te i fer-te passar una bona estona és aquella que et cala dins i et
toca els fils de l’ànima desordenant-los per tal que tornis a establir un ordre
al teu interior.
Sense cap mena de dubte aquesta és una gran novel·la i
una eina de reflexió molt positiva. No tot allò crític ni profund ha de ser
narrat des de la foscor i la penúria.
No ho dubteu més i sigueu l’heroi Joachim per una
estoneta! No us en penedireu!
