Una
cosa que està clara és que no tots veiem el món de la mateixa manera i fins i
tot m’atreviria a dir que ni nosaltres mateixos la veiem igual depenent de la
nostra edat o dels cops de realitat que ens dona la vida.
El
que ha de quedar molt clar que aquells que veuen el que només es pot sentir,
aquells que veuen i creuen en un món on la fantasia existeix i ésser més o
menys divins conviuen a casa nostra, poden no estar gens equivocats.
A
El gran llibre dels indrets fantàstics
de Catalunya descobrireu que aquí no tenim la Nessi i el seu llac, però que
la mitologia grega va arrelar a casa nostra i conviu amb nosaltres encara que
no tots els puguem veure, ja sigui per incredulitat o per que s’amaguen rere la
seva timidesa.
Vàrem
conèixer algunes criatures fantàstiques a “El gran llibre de les criatures fantàstiques de Catalunya” però ara de la mà d’uns excel·lents textos de Joan de Déu Prats i unes il·lustracions
detallades, a més gran o petita escala de Maria
Padilla descobrirem la creació d’uns indrets a cuit amagar a casa nostra.
L’autor
ens presenta aquest volum com una petita porta a l’ànima perduda per una època
moderna i materialista on les llegendes van caient a l’oblit i de la mateixa
manera un imaginari, o no, de paratges encantats i encantadors, on brollen
histories plenes de màgia i que amaguen entre línies més veritats de les que
podríem copsar.
Una
edició molt acurada, seguint l’estètica de l’entrega anterior, amb punt de
llibre de cinta groga que conjuga a la perfecció amb les tonalitats blau fosques
i les estrelles de la portada, aquesta petita cinta és com el sol que ens
guiarà en la nostra lectura nocturna.
Els
seus capítols o llegendes son breus, amb una extensió màxima de tres a quatre
planes i amb lletra de pal, fet que facilita la seva lectura per les ments més
joves de casa, aquelles que encara són capaces de veure el que els adults ja no
veiem i creuen amb la fantasia més increïble.
De
la mateixa manera considero que són relats adequats per despertar la
imaginació, per llegir en família i descobrir o anar més enllà de cada una
d’elles.
D’altra
banda vull confessar que de dibuixar no en sé ni un borrall, així que us diré
senzillament que les il·lustracions m’han agradat, mantenen una tònica perfecte
amb la narració tant aportant color com ajudant al lector amb un fil
d’imaginació per guiar-lo mica en mica a descobrir la seva pròpia. Tenen un
gran detall i el color és viu però no llampant, no destaca per sobre la
narració però si que crida l’atenció.
Una
trentena d’indrets fantàstics i la seva historia us esperen, Comanegra ens sorprèn títol rere títol
per la seva originalitat, qualitat i cura vers la cultura catalana.
Les
llegendes tenen la seva part real i només les descobrireu gaudint i perdent-vos
entre les seves planes.
Ara
és el vostre torn.
