diumenge, 8 de març del 2015

Sígueme la corriente



No sé qué tiene Megan Maxwell, pero es una autora que consigue que pases de tener una sonrisa en los labios, a sentir tristeza y volver a sonreír en lo que se tarda en leer una página.

Su última novela Sígueme la corriente me ha enganchado de tal manera que lo he leído de un tirón, lo cogí y no pude dejar de leerlo, necesitaba saber que pasaría después, ya sabía que terminaría bien, aunque hay momentos tristes el aura de la novela es cálida y muy familiar.

Esta vez os pido que me sigáis la corriente, el punto fuerte de esta novela es la familia, no solo la que nos viene dada por la sangre, sino todas aquellas personas que nos quieren, que se sacrifican por los demás sin esperar nada a cambio y que son felices viendo sonreír a los que quieren.

Nuestra protagonista, Ruth o la chica arco iris, es una joven con un pasado muy duro, lleno de pérdidas y de abusos, es una joven que se ha hecho a sí misma, sus grandes amigos George y Linda son como unos padres para ellos y los yayos de sus hijos, son un matrimonio que muestra la fuerza del amor, la fidelidad y la ayuda al prójimo, Manuel y David son un matrimonio que ayuda a la familia en todo, son los tíos guays que todo niño necesita, adoran a Ruth y a sus traviesos y maravillosos hijos.

Jenny es la hermana de Ruth, pero para ella es su mami, es una auténtica reina del drama y adicta a los culebrones, Adán es un pequeño grafitero que adorna paredes y su hermano gemelo Brian se guarda todo lo que pilla en los calzoncillo, ellos son en gran parte el alma de la novela, la ironía, la frescura y la inocencia.

Tony Ferrasa, es un hombre imponente, importante que acabará rendido por Ruth aunque está se resistirá de lo lindo, encontrareis tensión, frustración, amor, pasión y bondad, aunque como siempre hay alguien que quiere quitárselo todo.

Es una novela con unos personajes muy bien construidos y con unas personalidades, algunas de ellas muy volátiles, fuertes que crean un ambiente de hogar.

Me encantaría poder explicaros todo el argumento, comentaros esto y aquello, pero debería ser pecado quitar la oportunidad a otro de disfrutar de su lectura. ¡Ay, Diosito!

Essencia nos presenta una novela que lo tiene todo y que no le falta de nada, es romántica pero no empalagosa, es irónica, divertida pero tiene el contrapunto perfecto de tristeza y melancolía, una novela musical por si sola.

No sé qué tienen los hermanos Ferrasa, pero seducirán a miles de lectoras. 

H_ _ _ _ E _ I_ _ _ _ _ _ _ Y M_ _ A_ _ _


L'enigma Colom




Maria Carme Roca, una barcelonina historiadora, filòloga i escriptora ens presenta una novel·la on les seves dots apresses en aquestes disciplines queden reflexades en una novel·la històrica on la llengua està adaptada perfectament a l’època i a la classe social del personatges i on la ciutat de Barcelona esdevé un personatge cabdal en la trama per si mateixa.

Una autora gens profana en aquest estil literari, amb obres a les seves esquenes com “Intrigues de palau” amb la qual va guanyar l’any 2006 el Premi Nèstor Luján, “El monestir proscrit” l’any 2008, “Barcino” (2009) i “Escollida pels déus” (2011). Obres que indiscutiblement haurien de ser a les vostres biblioteques personals.

L’enigma Colom és una novel·la molt ben construïda, els seus personatges reals mantenen al màxim la seva personalitat i aspecte, gràcies a la profunda investigació que l’autora ha portat a terme, i els seus personatges novel·lats entrellacen la història de manera sublim.

La seva ploma àgil s’escola entre les pàgines de la història per mostrar-nos retalls fidedignes de la ciutat de Barcelona dels anys 1492 – 1493. Una ciutat en construcció, on les classes socials estan força dividides i les arrels de sang construeixen el paviment del que esdevindrà una de les més brillants ciutats.

La novel·la ens presenta part de la vida del Almirall Colom en la època d’entre viatges a la Nova Terra, les seves relacions personals amb la Cort, amb la seva tripulació i amb aquells que el rodegen.

Reconeixerem a Ferran II, a Enric II d’Aragó, el prior de Santa Anna i gran prior de l’orde del Sant Sepulcre, en Bartomeu Cristòfor de Gualbes i Setantí, cortesans com lluís de Santàngel, Joana Nicolau i la influent i intrigant Beatriz de Bobadilla i Ossorio, una gran caçadora d’homes.

Però el personatge que ens guiarà per aquesta història és en Guerau, un personatge amb arrels confoses i que anirà creixent amb el lector, mostrant les intrigues que s’amaguen rere cambres de Palau i de dones influents. Un jove que mostrarà la seva vàlua a tots aquells que en el seu moment el repudiaren com a bastard.

Què amaga l’Orde del Sant Sepulcre? Quines són les seves intencions’ Quin és el paper que jugarà en Colom i el nostre Guerau?

Columna i labutxaca entren en la història amb força, amb el vent sempre a favor a recaure a nous ports on nous lectors estan esperant descobrir una història amb profunditat on perdre’s és un goig.

La novel·la ens regala un apèndix final on ens parla de fets que refuten moltes de les creences sobre un Colom italià, ens parla de la llengua, de la cultura, de la seva personalitat, una llarga bibliografia per si volem continuar desfent la troca i arbres genealògics dels personatges.

Només podem arribar a la conclusió que la història és com és i mai sabrem com hauria anat si s’hagués actuat diferent i no paga la pena capficar-se.