Realment és difícil anar a una llibreria i no veure un stand de Harry Potter ple de gent que s’hi arremolina o botigues en que pijames, sabatilles, samarretes, vaixelles i tot el que podem imaginar està estampat amb el seu nom o amb les icones del seu món literari.
El detonant va ser Harry Potter i la pedra filosofal, llibre que gràcies a labutxaca avui tornem a reivindicar la importància de llegir-lo encara que s’hagi vist la pel·lícula o jugat al videojoc.
En un món increïble, un nadó va vèncer al assassí màgic dels seus pares gairebé sense adonar-se’n i va esdevenir llegenda. Poc en sabia ell de la seva proesa fins que un dia va rebre la visita d’un home molt alt i simpàtic que el duia cap al seu destí, cap a casa seva, en fi, cap a Hogwarts.
Ell en alguna ocasió havia notat quelcom sobrenatural en el seu ser però no hi donava massa importància fins que va arribar a l’escola de màgia i va descobrir com controlar i potenciar tot el seu talent.
A més de créixer com a mag forma una família d’amics amb el Ron i la Hermione. És la primera vegada que no es sent estrany i sent que les persones que l’envolten l’estimen.
Seguir el llegat familiar i descobrir els secrets dels seus pares seran un plus per l’estada a aquesta escola de la que ell ja porta la major part dels coneixements apresos.
Realment és un món construït amb delicadesa i que ens ha vist créixer a una generació. És sorprenent veure les cues a les llibreries amb els Harrys sota el braç tant amb nanos de quinze anys que ara descobreixen la saga com amb gent que ronda i passa la trentena que ha madurat amb ell, al seu costat aventura rere aventura.
No us passa que a vegades la nostàlgia us ve a veure?
Res millor que rellegir una saga màgica per retrobar-nos amb nosaltres mateixos i amb uns personatges que ja formen part de la nostra vida.
