dimarts, 5 d’abril del 2016

Per Sant Jordi passió i una rosa borgonya (2016)



Una rosa del color del vi, amb un perfum  molt aromàtic i força cos. El simbolisme d’aquest color es resumeix en dues paraules: amor apassionat. 


El que esteu buscant és una obra que desperti el cos i faci bullir la sang. 

Seguidme la corriente chicas, ¿recordáis cuando hablábamos de “Sígueme la corriente” y nos enamorábamos de los hermanos Ferrasa al completo y nos divertíamos con sus locas esposas y sus amigas?

Megan Maxwell ataca de nuevo con Oye, Morena, ¿Tú que miras?, nos reencontramos con Coral y su gordincesa, con Yanira y las chicas, pero sobretodo nos reencontraremos con Andrew, aquel chico que nunca repetía con las mujeres, que prefiere a las pelirrojas y que es parco en palabras aunque con una mirada lo dice todo.

La ironía, la sorna, el buen gusto, unos personajes increíbles que se hacen querer u odiar, un paisaje descrito con todo lujo de detalle que parece una fotografía en movimiento, el lenguaje cercano nos hace sentir que Coral es nuestra amiga, querréis consolarla y abrazarla, animarla a perseguir sus sueños y aconsejarla que haga caso a su tatuaje “Escucha el viento que inspira. Escucha el silencio que habla y escucha tu corazón, que sabe”.

Llegados a este punto solo puedo decir que perderse esta novela de Esencia es un gran desatino y que muchas querrán gritar ¡Viva Wyoming! al terminarla.


Muy mal acostumbradas nos tiene BetaCoqueta, Elísabet Benavent, cuando crees que no te puede sorprender, cuando no esperas nada más, ella solita decide poner toda la carne en el asador y presentarnos una bilogía que no deja nada indiferente.
Os quiero presentar a Martina, Amaia, Sandrita, Javi, Pablo, Fer, Marcos y un gran grupo de secundarios que pondrán la sal y el azúcar en la vida de nuestras protagonistas.

Martina es nuestra protagonista en Martina con vistas al mar y Martina en tierra firme una joven que desde pequeña a soñado en vivir entre fogones y la oportunidad de su vida cruza en su camino llevándola a trabajar con Pablo, el chef entre los chefs, juntos son como el aceite y el vinagre, ¡pero que buena esta la vinagreta!.

¿Quieres saber qué sucede cuando dos polos opuestos se atraen sin remedio?

Ella es todo control, ponderación, ecuanimidad, pero Pablo lo vive todo de manera desmedida y sus vidas están a punto de cambiar y cambiar la del otro, su química es irresistible, y aunque decidan ser un poco más que amigos la cosa se complicará y mucho hasta un extremo que… (No nos adelantemos)

Si pensabais que ya lo habías leído todo es que no os habéis cruzado con el frio control de Martina y la ardiente pasión de Pablo de la mano de Suma de Letras.


Titania en su colección sombras nos presenta la primera entrega de la serie Hacker, Una historia de secretos y pasiones que no te dejará indiferente. "Una gran serie para los fans de Sylvia Day, E.L. James, y J. Kenner”.

En la red es el título de esta primera entrega donde se nos presentan los personajes y las relaciones que se establecerán entre ellos y como sus vidas y sus mundos confluirán como un choque de trenes de alta velocidad en la ciudad de Boston.

Meredith Wild está a punto de seduciros con una pareja apasionante. Su narrativa es fluida, conquista al lector que no puede dejar de leer y lo hace caer en su red.

Entre ellos nacerá una relación explosiva, sensual, vibrante y complicada. Secretos que irán apareciendo a la luz a medida que estos dos jóvenes cabezotas perderán el corazón por el camino y complicaran su historia personal y profesional.

Él es un controlador nato y ella es recelosa con la confianza ¿Podrá Blake ceder el dominio aunque sea un poco? ¿Podrá Erica confiar en él y no solo en cuerpo sino en mente?

Sin red es el título de la segunda entrega de la saga Hacker de Meredith Wild, pero también es el sentimiento que tendrá el lector al entrar en una trama que se complica mezclando poder, política, un aparente suicidio, hackers y una relación explosiva entre sus protagonistas.


Queridas Lobas de Gunnar esta sugerencia es para vosotras. ¿No sabéis quiénes son? Todas aquellas lectoras que se hayan cruzado con “Los tres nombres del lobo” y con su continuación Tras las huellas del lobo se transforman en ellas.

Lola P. Nieva ha construido una historia que se va tejiendo a lo largo de los siglos mientras el alma de dos enamorados se van encontrando y perdiendo.

Unos corazones puros que deben luchar contra las envidias, la venganza y los designios de Loki que los impulsa uno en brazos del otro aunque ello conlleve a morir en ellos.

Dos seres apasionados que enjaulan sus bestias interiores para poder luchar por un futuro juntos, una loba dispuesta a sacar las garras y a perder su propio corazón para dar a la persona que ama un futuro, un león enjaulado que con la mente enturbiada y el corazón roto deberá volver a la vida aunque sea a base de pelea, lucha y sangre.

Una novela que se devora con las fauces de una loba, donde el bárbaro vikingo robará el corazón no solo de Freya sino de todas las lectoras, es imposible dejar de leer.


Llegamos de la mano de Jennifer Probst al final de la serie “Casarse con un millonario” con su cuarto título Pacto de matrimonio.
Nos reencontraremos por última vez con los protagonistas de las entregas anteriores “Matrimonio por contrato”, “La trampa del matrimonio” y “Matrimonio por error” aunque nos centraremos en la hermana mayor de los Conte.

Julietta es una mujer fría en los negocios, lista y con una lengua afilada que la ayuda a destacar en un mundo de hombres, aunque en su vida personal está sola y sus anteriores parejas le han hecho creer que ella es el problema cuando en realidad no ha encontrado a un hombre de verdad.
Julietta está a punto de cerrar el negocio de su vida cuando conoce a su nuevo socio Sawyer Wells, un amigo de su cuñado, un hombre fuerte con un pasado doloroso que solo deja entrever en las profundidades de sus ojos y con quien Julietta descubrirá el juego de la seducción siendo sumisa a un hombre autoritario que le hace perder los papeles.

Plaza & Janés nos ha regalado una saga familiar llena de enredos, encuentros y desencuentros, amor y pasión, pero sobretodo mucho sentimiento.
Os dejó sus primeras páginas para que os enamoréis de Julietta y Sawyer, solo una advertencia, la temperatura está a punto de subir y la Reina de hielo se va a descongelar.


Tras conocer a la familia Barrymore en “Oscura fascinación” y posteriormente en “Sublime tentación” nos reencontramos con ellos con un broche de oro titulado Ciega Obsesión, todas ellas publicadas por Vergara.

Dana Jordan nos ha regalado una saga familiar donde cada uno de los hijos del matrimonio Barrymore es el protagonista de una de sus entregas, aunque cada uno de ellos juega con el coprotagonismo de la familia.

No son una familia al uso y sus vidas no están regidas al margen del peligro ni de la ley, la alta sociedad de Nueva York se codea con la elite de la justicia, y ellos parecen el ejemplo perfecto de una combinación perfecta si dejaran mandar a la matriarca, pero afortunadamente poco caso le hacen.

Una trama con asesinatos, robo de joyas, accidentes provocados e insinuaciones poco decorosas harán salir de su jaula al león que tiene encerrado Sergei bajo siete llaves y que desea con su alma comerse a Jocelyn.

Un amor que parece no estar destinado a sus ojos, pero imposible de no ver a los ojos de los demás, una obsesión que raya la locura y frente a la posible perspectiva de no existir un mañana da alas a una química escrita a fuego.

Si queréis sentir y descubrir como Jocelyn florece y muestra su fuerza, determinación y valentía, o como Sergey descubre que el amor que anhelaba está en la punta de sus dedos y no está reñido con el pasado, esta es vuestra novela.


Entrevista Víctor Amela



Avui us presentem La filla del capità Groc, la novel·la guanyadora del Premi Ramón Llull d’enguany.

El capità Groc és un personatge real, més concretament es tracta d’en Tomàs Penarrocha, “el Groc” de Forcall, mític heroi del Maestrat que va lluitar contra els liberals.


En aquesta novel·la d’en Víctor Amela coneixerem Manuela, la filla d’en Tomàs Penarrocha que cada dia recorda al seu pare i el troba a faltar amb totes les seves forces.

És una novel·la on la dualitat entre la guerra i l’amor es donen la mà en un vaivé constant que ens encisa i ens hipnotitza a seguir llegint fins acabar la gran aventura.




De la mà de Planeta podem gaudir d’aquesta obra meravellosa traduïda també al francès i aprendre d’un fet real alhora que ens qüestionem la naturalesa de l’ésser humà i la seva versió més humana.

Ara tenim la oportunitat que ens regala l’autor de conèixer a aquest personatge històric des d’una posició més holística i sobretot molt més emocional.

Periodista de professió i amb opinió a la premsa escrita, a la televisió i a la ràdio. On es sent més còmode? M'agrada comunicar, i m'agrada fer-ho en registres diferents, però les meues arrels estan a la premsa escrita: mai en podria prescindir. 


Quina és la qualitat que més aprecia en un periodista? I en un escriptor? La curiositat és la mare del periodista, i la intel·ligibilitat es la mestra. En l'escriptor, la capacitat xamànica de ser moltes criatures sense embogir.


Fa uns anys va iniciar una gran carrera literària. Quan va descobrir que el món de les lletres l’estava esperant? Quan vaig fer 50 anys em vaig desempallegar d'un pudor jovenívol vinculat a la prevenció borgesiana de no fatigar al món amb més relats. El vaig substituir per altra dogma: donat que moriràs, explica abans el conte que volies explicar.


D’entre les seves obres n’hi ha alguna a la que li tingui una certa preferència? Per raons auto-explicatives, “Casi todos mis secretos” / “Tots els meus secrets o gairebé”, entre la memòria i el relat.

Com creu que ha evolucionat la seva narrativa? He publicat tres novel·les en quatre anys, de manera no hi ha marge per una evolució remarcable, crec, o jo no ho sé veure: és la mateixa veu.

Veiem i som testimonis que és un mestre de la novel·la històrica. Es visualitza en un futur escrivint en algun altre gènere narratiu? El joc amb el temps passat em captiva, reporta la intel·ligència de la perspectiva, una superioritat del narrador i del lector sobre els personatges que resulta molt agraïda. I molt addictiva. Però escriure sobre alguna peripècia personal em resulta també molt atractiu.



Si no hagués sigut periodista i escriptor. Què li hagués agradat ser? Camioner. Patró de iot. Guia turístic. Estrella del rock. Coaching. Guru sectari. Monologuista. Actor de teatre. Pirata. 


Imagini que pogués fer un viatge en l’espai i en el temps i compartir un àpat amb escriptors de renom. Qui serien els convidats? Borges. Perucho. Carpentier. Valle Inclán. Quevedo. I als postres vindrien Arrabal borratxo amb Cela i Umbral.


Si hagués de salvar un sol llibre de la crema. Quin seria? Perquè?  “La isla misteriosa”, de Jules Verne. Em va fer gaudir moltíssim sent jovenet.

Esperava l’èxit aclaparador de les seves anteriors novel·les? No. Ha estat un regal de la vida, que es molt trapella.


I el premi d’enguany? Com es va sentir quan li van comunicar que havia guanyat el premi Ramón Llull? Molt orgullós de merèixer una distinció tant rellevant, i molt agraït per l’empenta que suposa a l'hora de difondre un relat. 


Quines expectatives té per aquest Sant Jordi? Les millors imaginables, donada la rebuda magnífica que està tenint “La filla del capità Groc” a les seves primeres dos setmanes de caminar pel món.


Com viu la Diada? Té algun record que vulgui compartir amb els nostres lectors? És el dia més bonic de l'any a la meua ciutat, Barcelona: així ho sentia des de jovenet com a lector, i ara encara més des que la visc com autor. De jove sempre pensava, veient l'espectacle de la gent al carrer, la energia vital del personal, la bellesa de les noies...: “si he de convidar a un amic foraster a la meua ciutat, serà aquest dia, i caurà enamorat i no voldrà viure en cap altre lloc del món”

Quin consell li donaria a un escriptor novell? Llegeix molt. Tu ets el que has llegit, no el que has escrit.


Quina seria la seva frase per penjar a la paret? 



Entrem en farina sobre la novel·la, però no massa no anéssim a descobrir algun secret que més val descobrir tot llegint-la.


Ha aconseguit fer que la història del Capità Groc ara sigui coneguda i immortal. Creu que la memòria és passat que vol esdevenir present? Som matèria, però encara més que carn, sang, pell i ossos, som una suma de relats: els relats ens fan. El passat està sempre present.

Com va ser el procés de documentació? Què el va seduir del personatge? Durant 30 anys he atresorat llibres sobre el Maestrat i Ports de Morella, seduït per les arrels familiars. El Groc emergeix al segle XIX com expressió feréstega d'aquest territori agrest.

Com definiria vostè al capità Groc? Una persona recta, ferma, lleial als amics I fidel valors tradicionals heretats dels pares, dels avis i dels avis dels avis, tossut com una mula, fort, àgil, astut, honrat, insubornable, idealista i fanàtic. I molt tendre amb la seva filla primogènita, Manuela.


Diuen que un veritable guerrer no lluita per l’odi dels que té just al seu davant sinó per l’amor que ell té al darrere. Serà aquesta sentència extrapolable a aquesta gran novel·la? Sens dubte. L'amor als valors dels avantpassats el porta a matar.

Parlant de les guerres. Per què creu que els humans no aprenem a mirar la història com un exemple i caiem molts cops en els mateixos errors i horrors? Som animals emocionals, no pas racionals. Ens mouen les passions. Repetirem sempre els mateixos espasmes, que ens donen la mida de l'horror i la sinistra bellesa de ser humans.


Creu que la naturalesa humana pot canviar? L’amor (com el de la nena cap al pare i a la inversa) és l’arma més potent? L'amor es l'arquitecte de l'Univers (Dante), i l'amor incondicional de la filla al pare i del pare a la filla no apaivaga la tragèdia: insufla alhora èpica i lirisme.

Si el capità Groc visques avui en dia. On creu que el trobaríem? En la pell de tota persona que no és resigna i decideix plantar batalla més enllà de les seves possibilitats.

Vostè s’identifica amb Pep lo Bo i per això es va decidir a escriure aquesta novel·la. ¿Què té vostè de Pep lo Bo? Pep “lo bo” és el nom del meu besavi patern, forcallà de naixement i mort: és tot el que sé d'ell, i això em faculta como a novel·lista per a construir-lo. Fent-ho, he abocat la meua personalitat.

Quina creu que seria la banda sonora de “La filla del capità Groc”? El silenci. Amb ràfegues simfòniques d'aires èpics. I el retruny de una tempesta de trons i llamps entre les penyes.




Moltes vegades a la sobretaula parlem en tertúlia sobre les coses de la vida, i com no, sobre llibres. Quin creu que seria el menú més adequat per acompanyar la seva novel·la? Una sopa morellana, costelles de cabrit, vi negre, collà i amelats I mostatxons amb vi ranci.


Com descriuria Forcall per a vostè després d’haver escrit aquesta novel·la? Tolls al riu, granotes I libèl·lules, mores, mosques, campanes, ermites, cargola fòssils, pedres de riu als carrers, olor d'alfals i palla, la plaça porxada, pedres d'or vell, fonts, xiprers, rucs, xiscles de garrí degollat, panotxes a la brasa, collà i petards: el paradís perdut. 



La seva novel·la equilibra a la perfecció el tractament lingüístic com el de la pròpia història. Quina és el plateret de la balança que li ha costat més equilibrar? Les emocions mutants i contradictòries dels personatges que envolten el Groc i les d'ell mateix.


Què li ha aportat a vostè com a persona “La filla del capità Groc”? Felicitat d'universalitzar una història que batega a les meves arrels íntimes. Ara em sento beneït per els meus avantpassats.


Imaginis per un moment, vostè ja ha entrat a la historia de la literatura catalana, té vivències i experiències úniques en les diverses vessants de la seva vida, que en un futur algú volgués escriure una novel·la sobre vostè. Quin títol creu que portaria? “Jo que sé”. 


Per acabar, ens agradaria que ens respongués al que ja ha esdevingut la pregunta de la casa. Quina és la pregunta que mai li han fet i creu important? Ens la pot respondre?


Per què fas el que fas? Per a que un desconegut (millor desconeguda) em somrigui.



Moltíssimes gràcies pel seu temps i li desitgem de tot cor que aquesta novel·la li reporti una gran satisfacció i un gran èxit.


Salutacions,


La Petita Llibreria