Per Àngela Sánchez Vicente
Una tarda encara calorosa, em trobo entre mans un parell
de llibres però un té una portada groga com el sol que m’escalfa i em decanto
sense cap dubte per aquest.
Es tracta de la novel·la I és així com la perds, una metàfora sobre les relacions amoroses
d’avui en dia, acceleració i preses davant el sexe, por al compromís o als
lligams, la relació amb la família de la parella i la influencia dels amics
d’ambdues bandes.
La novel·la comença amb una gran relliscada, en Yunior, el
nostre protagonista li és infidel a la seva núvia, la innocent i apocada Magda.
La culpable és una exuberant morena de cabells rissats batejada amb el nom de
Cassandra, una noia que és tan sexi com el seu nom.
Ell, intenta enterrar el seu secret perquè en el fons sap
que estima a la Magda, la seva mami, però tot peta quan l’amant li envia una
carta escandalosament explicita a la núvia del Yunior.
Aquesta decideix deixar-lo però passen unes setmanes
d’infern: els pares de la noia el tracten de fill de la gran mare, i les
amigues descrites per ell mateix com imbècils, pesades i menja cocos el tracten
com el monstre que la pobre Magda els hi descriu.
Ella li dóna la culpa a tots els dominicans, els tatxa
d’infidels i que es perden per un cul ben posat.
Poques setmanes desprès tornen però d’aquella manera, amb
menys confiança, menys sortides al cinema, menys converses durant hores i molt
menys contacte físic.
En Yunior té la gran idea de intentar recuperar la
parella fent un viatge al seu Santo Domingo natal, visitar el carrer XXI on va néixer,
recepció a casa del avi, fixar-se en el cos escultural de la noia amb bikini… a
aquestes alçades i amb les poques ganes que ha emprés el viatge, la Magda no
pot suportar tanta pressió i torna a petar però bé.
La Magda ja no és la noia que ell va conèixer i decideix
tornar, que faci el que vulgui però… tornaran a estar junts? En què quedarà
l’amistat? Com viurà ell la seva vida com a infidel? En què es refugiaran? Podran
tornar a creure en l’amor?
Junot Díaz ens narra amb un humor que
treu més d’un somriure una historia molt realista i amb la naturalitat amb la
que t’ho explicaria un amic. Realment és la primera novel·la que llegeixo del
autor però m’ho he passat molt bé. Amb les descripcions que fa és una novel·la
molt fotogràfica i els personatges son tan caricaturitzats que poc a poc els
agafes apreci o despreci.
No hem de perdre de vista la traducció d’Albert
Torrescasana que ha aconseguit mantenir les paraules clau dominicanes i les
frases fetes (en cursiva al llibre) però sense que sonin estranyes i esdevenint
un perfecte accent a la historia. Gran part de la personalitat dels protagonistes
es revela pel vocabulari que fan servir. És una novel·la agressiva en quant a
lèxic.
Gràcies a Edicions
62 podem gaudir d’aquest relat, un manual de l’infidel que s’adona del que
té quan ho perd. Molta realitat barrejada amb un humor i una guspira que encén
des de la primera plana al lector.
Molt recomanable per a tota la gent jove que ha estat en
alguna de les dues bandes de la infidelitat, o per aquells que creuen en l’amor
etern i vulguin tastar aquesta veritat social; especialment contraindicat per
amants de les grans novel·les d’autores com Jane Austen.
Realment una novel·la molt interessant i amb força, és
com un huracà en plena crisi o depressió post estival.
