Sophie Morgan és el pseudònim d’una
periodista britànica de trenta tes anys que va debutar en el món de les lletres
amb “Diari d’una submisa” publicat en català per Rosa dels Vents i en castellà per Grijalbo, un best-seller segons el Sunday Times. Ara ens trobem a
les mans amb la continuació de la història Confessions
d’una submisa on l’autora va un pas més enllà.
Si en la primera part la protagonista, la Sophie, es
plantejava la seva sexualitat i fins a on estava disposada a arribar per
combinar el plaer i l’amor, en Confessions d’una submisa, la Sophie descobrirà
que un aspecte pot no ser excloent de l’altre sempre hi quan la parella tingui
afinitats dins i fora del llit.
Aquesta novel·la esta basada en l’experiència real d’una
dona que viu la sexualitat amb una llibertat absoluta i total. Una història
agosarada i sensual que ens presenta les diverses formes del verb estimar.
He de reconèixer que no he llegit la primera part de la
historia, però no he tingut cap problema en seguir la trama ja que l’autora
explica de manera concisa els aspectes relacionats amb la vida anterior de la
Sophie quan se’n fan referencies, ja sigui per emmarcar una situació en un marc
temporal concret o per mostrar com a evolucionat la personalitat de la
protagonista.
La Sophie ens explica al llarg de la novel·la la seva
vida en primera persona, el que fa, el que vol, el que desitja i també les
seves pors. Ara ha conegut un home, l’Adam, una persona intel·ligent i amb
sentit de l’humor amb qui compartir la seva vida fora els llençols i un amant
dominant dins, tot sembla apuntar que aquest és ideal per a ella.
Tot i que la Sophie intenta ser empàtica amb els lectors,
juga amb la ironia i amb l’humor, hi ha moments i situacions en els quals molts
lectors es preguntaran si està bé del cap, però el que s’ha de recordar és que
no tots pensem igual i la gràcia del esser humà és la capacitat de no veure el
que no es compren i acceptar allò que es considera més normal.
La dinàmica de la historia flueix bé, encara que pel meu
gust hi ha moments on les descripcions són massa acurades, no sé si realment
calia que fossin tan gràfiques algunes escenes, però només és la meva opinió.
El vocabulari i la traducció en català s’adequa molt bé a
les situacions que ens expliquen, no es compliquen amb un vocabulari rebuscat,
cosa que faria que el lector atures la lectura i perdés la dinàmica, l’autora
diu les coses tal i com ragen i cada cosa pel seu nom, arribant a ser molt
crua.
El que ens ha de quedar clar és que dins les relacions
consentides entre una parella els límits els han de marcar ells i ningú hauria
de jutjar i ni tan sols opinar, cadascú ha de tenir la llibertat d’experimentar
i gaudir amb allò que el faci feliç.
